24/04/2012

Un mes de maig que no volem

2 min

Aquest equip no es mereix passar-se ni un minut sense competir. No ho ha experimentat mai des que Guardiola n'ha assumit la direcció tècnica. Això és el que hi ha en joc aquesta nit, més enllà d'obtenir el bitllet a una nova final de Lliga de Campions i mantenir viva l'esperança de conquerir la cinquena. En el nostre univers particular una eliminació obriria un mes sencer difícil de passar. Unes setmanes de veure el que passa per televisió, governades per debats extrafutbolístics i en què qüestions que ara "no toquen", com el futur del tècnic i/o el tabú de preparar el Barça sense Guardiola, sorgirien de sota la catifa on es mantenen amb dificultats a l'ombra de la tensió de la competició. Definitivament han estat quatre anys tan excepcionals que no es mereixen un escenari com aquest que amenaça.

Qui més bé ho ha llegit ha estat el Camp Nou. Els crits de suport a l'equip en els últims minuts del clàssic de dissabte són una novetat en la història moderna d'aquest club. Potser som davant de la prova que aquest equip ha provocat un canvi de cultura que caldrà seguir promovent fins i tot en el cas que el tècnic, el màxim responsable de la criatura, decideixi plegar. Hi va haver una època, no gaire llunyana, en què una derrota com la de dissabte deixava les graderies buides i un silenci sepulcral als compassos finals. El Barça de dissabte no va morir a la Lliga abandonat a la seva sort pels seus. I si la grada ho ha fet no ha estat només pels resultats.

Metabolitzat el disgust, la Champions ofereix la possibilitat de revenja. Si el Barça aixeca la cinquena Champions a Munic, i si ho fa mentre el Madrid s'ho mira des de la gespa com a perdedor, contemplarem la derrota de dissabte amb la mateixa ganyota indolora que se'ns posa a la cara en repassar la derrota a la final de Mestalla.

Dit això, que quedi clar que el Barça no ha perdut la Lliga per culpa de Tello o Thiago. El títol tampoc es va escapar per una inspiració tàctica del tècnic, ni hi ha hagut una conspiració per atacar l'entrenador a la primera aposta que no ha acabat amb victòria (malgrat la constància que hi ha antigues barricades preparant un moment com aquest). Guardiola sempre ha rebutjat preguntes dels que intenten traslladar-li el sentir general del barcelonisme perquè assegura que ningú pot interpretar el pensament d'un col·lectiu tan ampli. Vol noms i cognoms. Ahir va acusar en general d'atacar Tello i Thiago per disparar contra ell. Potser és un tast del que ens espera si no se supera el Chelsea.

stats