Publicitat
Publicitat

LA PÀGINA BORDA

El miracle de Berlín

No vivim amb la consciència prou clara que estem experimentant els efectes d’un miracle. El millor equip d’Europa no només ha superat els campions de França, Alemanya, Anglaterra i Itàlia. Ha sortit viu com una mena d’anomalia en el món del futbol. Amb tots els seus defectes, amb tota la convulsió interna i amb la guerra de guerrilles del nostre dia a dia, el Barça segueix sent un cos estrany en el seu entorn. Una entitat sorgida de la societat, propietat dels socis, que guanya la partida a clubs que s’han desnaturalitzat i estan en mans privades i multimilionàries. El PSG és un producte de la factoria Qatar i el seu pou inesgotable de recursos econòmics, el Bayern de Munic se sustenta sobre el potencial industrial bavarès, el City mira també al golf Pèrsic i el Juventus sempre ha estat vinculat al poder econòmic de la seva zona d’influència. Aquí hi ha presidents que han marxat per la pressió social, n’hi ha que s’han sotmès a vots de censura, i en qualsevol cas sempre han de respondre davant dels socis. Sigui a través del canal que sigui.

Que els socis són els propietaris sembla un discurs d’un disc ratllat de tant que han repetit la mateixa frase els que aspiraven al contrari, però la gràcia és que segueix sent veritat. Insisteixo, un miracle. La mateixa marca Barça ha agafat una dimensió mundial tan brutal que ha atret tres grans contractes (Nike, Qatar i drets televisius) que, sense entrar en el terreny moral, li permeten jugar la partida. En uns altres termes seria d’un desequilibri insuperable però el més que un club pot seguir guanyant gràcies, precisament, al fet de ser-ho. I al model esportiu que es va instal·lar en l’ADN als anys 90. El camí està marcat i, tot i el camp de mines en què es converteix el dia a dia de la nostra existència, el full de ruta ha aconseguit fabricar des de La Masia la millor generació de futbolistes de la història i ha permès concentrar els recursos econòmics a comprar talent que marqui la diferència al mercat de fitxatges. Cap dels gestors del club els últims anys s’ha atrevit a canviar de direcció i mirar cap a un altre model esportiu ni cap a una altra estratègia.

Avui comença el compte enrere per a les eleccions. El miracle que s’expressa a Berlín, Roma, París o Wembley se sustenta en aquest moment excepcional. El que votaran els socis al juliol no serà només la benedicció d’una feina feta sinó el suport per aplicar un programa per als pròxims anys. Es tracta de garantir que el Miracle segueixi sent possible. I d’obtenir-ne garanties abans de votar.

Històries de superació esportiva