LA PÀGINA BORDA

El nou Bartomeu

Hi ha una llarga llista de personatges que han subestimat Josep Maria Bartomeu. El rostre que li ha fet guanyar el sobrenom de Nobita enganya i qui se’l creu ha començat a perdre la partida en el moment de sentir-se superior. Hi ha uns quants cadàvers al club que han capitulat en la guerra contra un rival que els semblava inofensiu a primera vista. Molts d’ells encara no ho saben, però els queden pocs dies al despatx. Els que el coneixen parlen del president del Barça com d’algú que es mou bé en l’ambigüitat i la poca concreció de les paraules per resguardar-se sempre de compromisos. De fet, complirà els escassos compromisos personals que ha contret durant la campanya electoral d’entre els molts que li van intentar fer prendre interessadament. Bartomeu té un caràcter germànic i un ritme dièsel. Com diria la CUP, va lent (a vegades massa) perquè vol anar lluny.

Per què aquesta descripció? Perquè les hostilitats al front diplomàtic del club semblen haver acabat la paciència del màxim responsable. Diumenge es va produir una circumstància inèdita: Bartomeu va enviar un missatget hostil al secretari d’estat per a l’Esport, Miguel Cardenal, en una declaració pública. I, fa uns dies, un missatge amb un grau més d’intenció contra la FIFA. Per acabar d’entendre els moviments del club en les clavegueres del poder federatiu, hem de recordar que el règim corrupte que governa la FIFA està col·lapsant i que hi ha una alternativa a punt de l’assalt al quarter general de Zuric. Des del despatx presidencial del Barça s’ha activat el contracop. És en aquest context que hem d’entendre la pressió a la qual se sotmet a partir d’ara la Federació Espanyola i la Federació Internacional amb la inscripció d’Arda Turan, que s’ajusta a la legislació espanyola però tensiona la interpretació estricta i revengista de la FIFA.

Fa la sensació que a partir del que va passar el 18 de juliol anirem coneixent un altre Bartomeu. Amb el mateix somriure, idèntic rostre i d’expressió oral difícil. Però amb un objectiu clar del que vol, amb una estratègia que segurament fa molts girs però sap on va i amb una contundència amb guant de seda. De moment ha servit per organitzar el club a la seva imatge i semblança. Per situar gent de confiança en els llocs clau de l’organització perquè el motor de la màquina soni com ell vol.

La pregunta a la qual ens enfrontem a partir d’ara és si la mateixa estratègia pot tenir èxit en la batalla contra els gegants que l’esperen amb ganes a Zuric i als jutjats.