19/10/2015

Les orelles abaixades i les galtes vermelles

2 min

Periodista de Catalunya RàdioAbaixar les orelles i parar la galta (per no parlar d’altres parts de l’anatomia humana) s’ha confirmat sempre com una estratègia pèssima. Potser no en el curt termini però segur que sí a la llarga. Ho han comprovat formacions polítiques que n’han fet bandera durant dècades i que ara avancen cap a la irrellevància. Quan a l’estiu va arribar la sanció per les estelades a Berlín, el club va optar per abaixar les orelles, no fer soroll, assumir el càstig sense protestar amb l’esperança de vacunar-se davant de situacions idèntiques en el futur. Hi va haver debat a la junta directiva i la decisió no es va produir amb consens. L’estratègia ha naufragat estrepitosament i ara els seus abanderats han perdut influència a la taula de comandament de la institució.

La diplomàcia ha fracassat. El Barça no ha fet valer el seu pes en el món del futbol europeu. El vigent campió de la Champions League i guanyador de cinc competicions es deixa (mal)tractar com si fos l’Aberdeen, el Maribor o l’AEK d’Atenes i no un membre del club dels grans. Es tracta, a més a més, d’un error immens de diagnòstic. No estem davant de l’aplicació neutra, innòcua, del reglament que regeix la competició. Els esdeveniments polítics que està vivint aquest país tenen la seva incidència en el Barça, que és la finestra més important que tenim per comunicar-nos amb el món. Les estelades sempre han estat presents a l’estadi. Tant, que als organitzadors japonesos de la Copa Intercontinental els va agradar l’estètica de la bandera que veien a les graderies i van fer fotografiar el Dream Team de Cruyff amb una bandera independentista per a l’estampa oficial de la competició l’any 1992. El que ha canviat d’aleshores ençà és que l’estelada ha deixat de ser un exotisme i ha passat a ocupar un lloc de privilegi en molts balcons del país.

El Barça ha abaixat les orelles i ha renunciat a fer servir la seva força per explicar a qui correspongui que el que passa al Camp Nou és un reflex del que es viu als carrers. Ha estat naïf a l’hora de neutralitzar les forces que s’han mogut en la tenebra per activar la UEFA. En el fons hi ha una voluntat política de desactivar el Barça i el que representa en el moment de la veritat.

Amb aquest escenari es pot perdre la batalla si hi competeixes. El que genera frustració és disparar-se al peu amb les orelles aplanades i la galta vermella dels mastegots (per no parlar d’una altra part de l’anatomia humana). Per com es mouen les coses al club, hi ha l’esperança que això canviï aviat.

stats