02/10/2012

El pecat de ser millors

2 min

La cosa arbitral genera un efecte pervers en contacte amb el moment actual del Barça. Atenció a la paradoxa. Objectivament, la temporada passada els àrbitres el van perjudicar sense gaire marge per al dubte. I si repasséssim les anteriors trobaríem arguments en la mateixa direcció. Tot i això el relat oficial sempre ha intentat que la intervenció dels jutges no servís de refugi per als mals resultats. Vist així, l'autoritat moral del missatge de l'equip i, de retruc, del club, és inqüestionable.

Passa, però, que a l'entorn s'ha instal·lat un concepte tan elevat del joc del Barça que quan un error de Mateu Lahoz els beneficia en dues jugades puntuals n'hi ha que senten la necessitat de posar-se davant de la manifestació per denunciar-ho. L'admiració per l'excel·lència futbolística ha arribat a tal punt que ens destorba una decisió arbitral favorable, perquè ens altera el discurs. És cert, Thiago va tocar la pilota amb la mà i Cesc sobreactua (per cert, fóra bo no donar munició a Mourinho amb certs comportaments). També és veritat que abans del gol de Villa i després de la intervenció de Thiago hi ha quatre jugadors del Barça que toquen la pilota, i que sí, Lahoz deixa el Sevilla amb 10 homes; al mateix estadi on ara fa tres anys un Sevilla amb 10 homes va ser capaç de ficar la por al cos al Barça marcant dos gols en pocs minuts.

El cas és que com que el Barça no ha buscat mai explicacions de la derrota en la intervenció dels homes de negre , i sabem tots la seva superioritat, ens genera incomoditat quan l'escenari es planteja a l'inrevés. Imaginem-nos una derrota blaugrana després d'unes mans d'un rival i una expulsió com la del jugador del Sevilla al Pizjuán. Hi hauria estripades contra Lahoz, això segur, però no és difícil d'imaginar un discurs crític amb el jugador expulsat (per passerell) i amb la incapacitat de l'equip per superar situacions adverses. El Barça és víctima d'un discurs moral que ens ha fet sentir orgullosos en aquest inici de segle.

Dissabte va guanyar un equip que es va beneficiar de dues interpretacions arbitrals. Però sobretot va remuntar un marcador advers en un camp dels feixucs, un grup que ha exhibit l'ambició per seguir guanyant tot i haver-se emportat tots els títols possibles. Al marge de debats de poca volada, la pinya de l'equip en celebrar una victòria de Lliga al final del partit, l'abraçada Alba-Vilanova, és la base sobre la qual toca avançar en aquesta setmana de clàssic.

stats