El Mur de Berlín va caure el 9 de novembre però els motius venien de lluny i eren una suma de moltes petites qüestions. El cap de setmana hem vist la pitjor cara del Barça en tots els terrenys i també ha sigut per un cúmul de circumstàncies que s’han anat gestionant malament durant anys. L’equip s’ha submergit en una seqüència molt perillosa que posa en dubte la política esportiva dels últims tres anys. Com ha dit el mateix Luis Enrique s’obre la veda i la seva figura ha deixat d’estar envoltada d’una aura d’il·lusió. Els casos Vermaelen i Douglas han encès uns quants llums d’alarma. Josep Maria Bartomeu s’ha abraçat a la figura del director esportiu, Andoni Zubizarreta, que apareix com una aposta a tot o res. Una altra figura en qüestió és la del director general. Dissabte a la nit es va passar per l’arc de Sant Martí tots els pactes previs amb els Almogàvers i l’ANC i va prohibir una pancarta a favor del dret a decidir la setmana prèvia al nou 9-N sense encomanar-se al president ni a ningú, i oblidant les conseqüències polítiques d’un decisió tan arbitrària com aquesta. Tot això, després de perdre dolorosament al Bernabéu amb una imatge que deixa el culer en un estat de desconcert.
Però és que, a més, el club ha entrat en una dinàmica suïcida en el terreny institucional. La junta del president Bartomeu ha deixat escapar una oportunitat històrica. Poques vegades els astres s’alineen per oferir una oportunitat com la sentència del jutge Martínez Borrego. Si la junta hagués exercit el poder amb elegància i responsabilitat, ara podria capitalitzar l’èxit d’unir les famílies, tancar les trinxeres i obrir només el front de l’enemic exterior. El recurs tensionarà l’ambient de manera irrespirable fins al 2016. Joan Laporta tampoc hi ha ajudat. La contundència del seu discurs a 24 hores de la decisió de la junta el va tornar a situar a la primera línia per a la cursa del 2016, però va deixar sense força els directius partidaris de tallar la sagnia. De cop i volta, el centre electoral, que és on es guanyen les eleccions, ha quedat abandonat perquè tothom ha emigrat als extrems, en un procés d’anul·lació mútua.
Si tot continua així al camp i als despatxos, deixaran el camí lliure a una tercera via disposada a ocupar el centre amb la bandera de la pau social, la regeneració i l’excel·lència esportiva amb professionals solvents. Atenció, perquè la tercera via que tants problemes té per treure el cap en altres entorns, pot tenir les seves opcions al Barça el juny del 2016.
