Tot l’estiu parlant de plans B per si les coses surten malament a la tardor i ha passat desapercebut que és el mateix Barça qui s’ha assegurat l’alternativa per si es torcen les coses. El camí marcat continua sent Messi. L’argentí està cridat a continuar liderant el projecte, a mantenir-se com la referència del joc i a governar el vestidor. És a dir, la vida ha de seguir igual, o com a mínim una mica millor respecte a la rutina grisa de la temporada anterior. A més, ja s’ha tret de sobre el llast de tenir el seu Mundial a l’horitzó, i ha passat (per fi!) un estiu dedicat al descans i a la desconnexió. Només el fet de no poder tancar de manera definitiva la batalla legal amb l’Agència Tributària pertorba la calma del crac abans de la batalla. Són els temps que corren.
Sobre el paper, doncs, tornem a tenir un any dedicat a reforçar l’autoritat de Leo Messi però sota la superfície van consolidant-se les alternatives per si torna a tenir un mal any. Al Gamper Messi i Neymar es van associar més que en tota la temporada passada. Neymar ja ha consumit el període de garantia després de la seva adquisició. En el seu segon any al Barça i després del fracàs estrepitós del projecte Scolari al Mundial, el brasiler té urgències per respondre a les expectatives. Hem de suposar que, un cop adaptat, ha de fer créixer la seva jerarquia en el joc blaugrana. Neymar no és Alexis. El xilè empetitia al camp quan coincidia amb Messi i abans de rematar una jugada sempre aixecava el cap per si podria assistir el dorsal 10 en lloc de consumar ell. A més, ha desaparegut del mapa Pinto (més escorta que porter de garanties) i només la continuïtat de Mascherano garanteix una estabilitat en l’entorn més immediat de Messi al vestidor.
Però el gran pla B passa per l’Uruguai i arribarà a l’octubre. Luis Suárez ofereix la possibilitat de completar un atac demolidor amb Messi i Neymar però també la garantia que una mala tarda a Rosario pot fer sortir el sol per Montevideo si els partits es compliquen. No es tracta d’amenaçar l’autoritat competent sinó d’estimular-la perquè no es relaxi i oferir alternatives de primer nivell en cas que desaparegui puntualment o de manera permanent.
Aquest és l’equilibri de jerarquies abans que comenci a circular la pilota. Si no passa res d’estrany l’esquema arribarà fins al final. Voldrà dir que l’alquímia ha funcionat i que tots tres han trobat la fórmula. En cas de turbulències Luis Enrique disposa d’un pla B. O de dos.
