Un dia li va trucar el seu amic. Va pensar que Sandro Rosell necessitava recomanacions turístico-gastronòmiques per a un viatge de plaer en família a l’Argentina, i va haver de seure en sentir la proposta que li feia el seu interlocutor per telèfon. Ser entrenador del millor Barça de la història no li havia passat pel cap, tot i que a l’Argentina n’era un reconegut defensor quan concedia entrevistes. Entre aquell Tata il·lusionat al Tata dels rinconcitos i de les crisis setmanals ha passat alguna cosa.
Imaginem-nos el seu dia a dia. Va aterrar a Catalunya, va tenir el temps just per comprar-se un polo al Corte Inglés i el van fer pujar en un avió rumb a Terra Santa, Tailàndia i Malàisia. En el primer entrenament va veure gairebé tants membres de l’staff com jugadors. De fet, la convivència en el treball de l’equip de Tito Vilanova, les restes del guardiolisme i els cinc nouvinguts argentins ha estat el seu primer maldecap. El club li va permetre la seva aposta estructural més important: la confiança en l’actual plantilla sense fitxatges més enllà de Neymar.
L’home no disfruta. No ens entén. No conviu bé amb el soroll que acompanya el club. No concep per què ha de respondre de tantes coses com se li plantegen a les rodes de premsa. No milita de les essències de l’estil (perquè no l’ha mamat), tot i que el cuida des de la seva perspectiva. En definitiva, el que era el seu somni quan descansava els vespres d’hivern a Rosario quan va rebre la trucada de Rosell s’ha convertit en una pedra a la sabata. Tampoc hi ha ajudat la seva actitud ni l’herència cultural. A l’Argentina la planificació esportiva és una qüestió poc conceptual i molt concreta, de curt termini, que tracten el tècnic i el president. En aquest racó de món, la planificació a l’estil Zubizarreta és una anàlisi profunda i llarga, conceptual, mentre que la relació amb l’anterior president no l’ha ajudat gens. Fa tota la sensació que el president Rosell i els seus col·laboradors més estrets van traslladar al Tata aquella percepció que el món els estava parant trampes constantment. Allò dels menjaorelles, recorden? I, per acabar d’adobar-ho, els amics que ha deixat a l’Argentina li traslladen whatsapp rere whatsapp la idea que és enmig de la crítica. I el seu consum de mitjans de comunicació no hi ajuda.
Comença el mar de rumors al voltant del futur del Tata. Encara no hi ha res clar. Només que no s’ho passa bé. I l’últim que no disfrutava en un càrrec de responsabilitat al club va plegar fa poques setmanes.
