14/05/2013

La rua de l'any que ve

2 min

Que estiguin tranquils, no hem tingut mai un no per a una festa. I més en els temps que corren. Que no es neguitegin, només un anacoreta acabat de sortir d'un aïllament de dècades seria capaç de menystenir les condicions en què s'ha (re)conquerit el títol. Que ens treguin pressió, ja tenim clar que estem davant d'un èxit en una temporada especialment difícil per tot el que ha passat al camp, als despatxos, a les sales de premsa i als hospitals. L'hematoma que va aparèixer a la moral col·lectiva després de la semifinal de la Lliga de Campions ha tardat a desaparèixer. Gairebé tant com ha tardat a arribar la confirmació del triomf a la Lliga. I en aquesta lenta espera no hem deixat de sentir, dia rere dia, reivindicacions per dimensionar correctament el trofeu aconseguit.

Més qüestions que tenim clares. La competició de la regularitat és la que ofereix un retrat d'on està situat tothom i una recompensa a la feina ben feta. El que resultaria saludable per a tots plegats seria deixar de mirar i escoltar el que es diu a Madrid. Més ben dit, el que es diu en un sector molt petit i radical de l'entorn madridista. Molt sovint el discurs que surt del vestidor i del club està més pensat per combatre el que arriba des de Madrid que per reafirmar-se. La rua que vam veure passejar per la ciutat de Barcelona ahir mateix té molt a veure amb aquesta actitud. És cert, l'equip i el club van compartir un èxit que valoren profundament amb la "ciutat que porta el nom del nostru club", però l'entusiasme va quedar molt lluny d'altres moments d'alegria més genuïna. La rua del triplet desprenia la il·lusió de la nit de Reis. Ahir va semblar que celebràvem un aniversari.

Per tant, que estiguin tranquils. Hem complert sobradament amb la celebració de la Lliga i d'una bona temporada. Els fets són els que són i un triomf del Madrid a la Copa no està en condicions d'espatllar res del que s'ha obtingut. Hem estat crítics amb l'eliminació europea. Perquè la Champions és la cirereta d'una temporada i tots som conscients que no es pot guanyar cada temporada. Som prou madurs per assumir-ho amb naturalitat. Però també prou conscients que la manera com l'equip va renunciar a competir estimula l'impuls de canvi per al futur.

La cosa comença ara. Per fer possible que l'any que ve hi hagi novament una rua pels carrers de Barcelona toca fer bé les coses que s'han de fer. Si no, en cas de covardia o error, tocarà fer com Tito Vilanova i mirar per Esport3 la celebració del futur campió.

stats