El (segon) millor any de la nostra vida
El Madrid ha sabut esprémer al màxim la condició de club amb més Copes d’Europa de la història. Florentino Pérez s’ho ha fet venir bé per lluir els deu trofeus de manera majestuosa a la zona noble del Bernabéu perquè el visitant sàpiga que entra en una casa gran. Aquí n’anem aprenent. El Barça s’ha consolidat entre els grans d’Europa i del món al segle XXI. Des del 2003 la fórmula Barça s’ha demostrat adequada per als nous temps, i el funcionament del model implantat a partir del cercle virtuós ha superat els rivals i les convulsions institucionals d’aquests anys.
Les circumstàncies van jugar a favor del Madrid a la dècada dels 50 del segle passat, quan va guanyar la meitat de les Copes que tenen al museu. El context polític i l’encert d’apostar per una competició nova van resultar determinants. El Barça està recuperant terreny aprofitant que la conjunció astral li és ara favorable. El Mundial de Clubs ens sembla una competició menor, però la globalització tot just ha començat i no és descabellat imaginar una competició mundial d’aquí dues o tres dècades quan la tecnologia faciliti les comunicacions. ¿Algú s’imaginava als anys 50, en l’època de Gento i companyia, que la competició del moment s’acabaria transformant amb el pas del temps en la Champions League actual? Si fins i tot hi ha qui defensa una lliga continental, impensable fa només deu anys. Si es fan bé les coses en aquesta legislatura, el club pot allargar el cicle guanyador i consolidar l’hegemonia. O el que seria el mateix: deixar una llavor plantada, omplir el rebost en sintonia amb l’evolució del temps i del futbol. Se’n parlarà anys.
Tanquem el segon millor any de la història del club. El millor de tot és que la referència anterior no és en blanc i negre sinó que el tenim tots ben fresc. Aquests jugadors necessiten pocs estímuls per mantenir el pols competitiu. Els queden pocs passos endavant que no hagin fet ja. N’hi ha un que pot resultar especialment estimulant. Fins ara no hi ha ningú que hagi sigut capaç de guanyar en dues edicions consecutives la Copa d’Europa en format Champions League. Una prova de la magnitud del repte és precisament que cap dels grans ho ha aconseguit. ¿Hi ha qualitat i talent per fer-ho? Sí. ¿Ho tenen apuntat mentalment com un objectiu? Sí. ¿Mantenen la voracitat per fer història? Sens dubte. La millor combinació per encarar el 2016 amb garanties. Si algú ho pot aconseguir són ells. I amb mitja dotzena de trofeus ja n’hi ha prou per posar nerviós algú.
