LA PÀGINA BORDA
Misc 02/09/2014

La tempesta (de sorra) que s’aproxima

i
Jordi Borda
2 min

Si al president Montal l’haguessin advertit durant el seu mandat que una guerra exòtica als territoris de l’Antiga Mesopotàmia li generaria una preocupació per quadrar els números, hauria engegat a dida l’interlocutor. Els renecs del president Núñez, obsessionat en el patrimoni, haurien sigut històrics davant la mirada absent del missatger temerari que hauria començat la frase amb: “Compte que la guerra de Síria...” El 2014, Josep Maria Bartomeu governa una entitat ben diferent. Les seves decisions es prenen sobre una marca global que basa els seus ingressos en l’explotació de la imatge a nivell mundial. Si hi ha alguna amenaça sobre la marca Barça, passa a convertir-se en un risc per a la salut econòmica de l’entitat.

Els Estats Units i el món occidental han assenyalat el califat islàmic i les forces de l’Estat Islàmic (EI) com l’amenaça més important dels nostres temps. Hem passat l’estiu preocupats per l’avenç de les seves tropes al front kurd mentre mirem de reüll les hostilitats Hamàs-Israel. En tots dos casos hi ha veus solvents i significades que assenyalen Qatar com un actor que podria estar catalitzant discretament l’aparició del fenomen. El finançament de Doha l’ha assenyalat explícitament el ministre alemany Gerd Mueller, i els mitjans anglosaxons analitzen la situació en aquesta línia. S’hi aniran afegint dits acusadors qualificats si el conflicte es manté viu.

Certament, la Pàgina Borda no és l’espai per analitzar la certesa d’aquestes acusacions. Aquí podem fixar-nos en els possibles efectes a Can Barça, perquè no és una qüestió menor. Qatar regna a la samarreta del primer equip, a la façana de tribuna i en uns quants espais més del club. Sobre els milions de l’emir s’ha construït el projecte esportiu i institucional, i gràcies a ells s’han pogut presentar uns números verds que han evitat vendes doloroses.

Però tot es basa en imatge. De manera que, molt discretament, al club ha germinat un punt de preocupació per l’ombra que plana sobre el partner principal. Tant si és cert com si no, el risc més important és el fet que els altres socis comercials comencin a presentar neguit veient-se en la mateixa fotografia que un Qatar en boca de tothom i vinculat (potser injustament) als esdeveniments de Síria i l’Iraq. Segurament estem molt lluny d’arribar al worst-case scenario (el pitjor dels escenaris). Ara bé, tractant-se d’un interès tan determinant per a l’economia, algú hauria de dissenyar una estratègia per si la bola es fa grossa. Sense descartar res. Just in case.

stats