Feia tant temps que no ho experimentàvem que ens ha agafat amb el pas canviat. Han passat tants mesos que ens havíem oblidat de la polseguera que aixeca una decisió arriscada, instal·lats com estàvem en la previsibilitat i la indolència. La cessió de Deulofeu al Sevilla pot convertir-se en l’ombra de Luis Enrique durant tota la temporada -sobretot si les coses van malament-, però representa un indici claríssim que la ruta està marcada. Qui s’aparti un mil·límetre de la via cap al que vol el tècnic ja sap que ho tindrà extremadament difícil per sobreviure al primer equip del Barça. La primera decisió del nou projecte va ser anunciar el retorn de la dupla Deulofeu-Rafinha. Deulofeu haurà d’esperar un any més, com a mínim, per consolidar-se al primer equip.
Per tant, pot ser que d’aquí uns mesos hi hagi un consens general i tothom estigui d’acord a diagnosticar que deixar marxar Deulofeu ha sigut un error. O no. Potser les circumstàncies juguen a favor de l’opció escollida. Sigui com sigui ningú pot discutir la valentia i la coherència de les accions amb el discurs i els missatges. Bon auguri. Podem apostar que el Barça 2014-15 no serà un equip gens previsible. Si el full de ruta es manté ben definit, tothom el segueix i es manté la valentia a l’hora de prendre decisions, només caldrà que el talent acompanyi. I una mica de sort.
Tot això no contrasta només amb el seu predecessor immediat, el flamant nou seleccionador argentí, sinó que aquesta mescla de seguretat, coherència i capacitat d’arriscar-se és als antípodes de la forma com s’ha mogut el club com a institució i l’àrea esportiva en particular els últims anys. Una descàrrega elèctrica per a la paràlisi dels últims mesos. I si no, establim comparacions. Per exemple, entre la capacitat d’arriscar-se de l’entrenador amb la decisió Deulofeu i la gestió de la contractació dels centrals. Expliquen a València que van tenir claríssim que el Barça acabaria pagant els 20 milions de la clàusula de Mathieu quan als despatxos de Mestalla rebien trucades de 3 interlocutors diferents del club blaugrana: Zubizarreta, Bartomeu i el director general, Antoni Rossich.
Ara com ara l’estabilitat del club en els pròxims mesos recau sobre l’entrenador asturià. De la seva habilitat per aplicar el full de ruta sense por, i de la resposta i la qualitat dels seus jugadors, en dependrà la tensió o la tranquil·litat del nostre dia a dia partir d’aquests moments. De moment, ningú no el pot acusar de tenir por d’assumir el repte.
