Un personatge, un amic

Un personatge original. I també va ser amic, especialment en èpoques complicades. Francesc Vicens va ingressar en el PSUC en els anys 50. La generació de Tàpies, Arnau Puig, Joan Brossa, etc. Ell, i em sembla també Puig, van ingressar formalment en el PSUC i ell em consta que s’hi va implicar en una època que una bona part dels quadres i dirigents passaven per la Jefatura (el pitjor moment), la presó i/o l’exili. Això sol tenia el seu mèrit, podia haver brillat com intel·lectual progre i amb menys risc. Un grupet de 6 persones ens havíem enviat a passar el mes d’agost de 1961 a Paris a fer un “master” clandestí per ser considerats de “quadres” (entre ells Dolors Folch, Quim Sempere i jo). Els mestres eren Solé Tura i Vicens i vam conèixer alguns com a conferenciants Carrillo, Claudin, López Raimundo, etc i es clar els dos mestres que hi eren sempre. Vicens tenía una enciclopèdia al cap, una memoria comparable amb les “39 escales” (Hitchcock) i crec que superava a Jordi Pujol. Sabia de tot, des de com feien la mantega a Alemanya oriental fins a unes tribus d’Africa central, des d’art of course però també de física quàntica i la infinitud del univers. I abans d’anar a Paris també escrivia i feia escriure llibrets de la col·lecció Pulga, fos la vida d’Albéniz com un relat reduït de Dostoievski.

Entre el 1963 i 65 el debat intern en el PCE i PSUC va donar lloc a l’exclusió de Claudín, Semprún, Solé i Vicens (i un servidor “desorganitzat” amb Jordi Sales). Francesc al final dels 60 va tornar a Barcelona i va recuperar la seva dèria, l’art. Els 70 ens veiem de tant en tant, Solé Tura i jo vam participar en la creació de Bandera Roja i el veiem i ens manifestava simpatia i interès. Més endavant es va vincular amb ERC i també els primers anys de Iniciativa. També a partir dels anys següents es va anar instal·lant cada vegada més a Fontanilles. A partir dels 80 i 90 ens veiem al Baix Empordà més que a Barcelona. Em sap greu haver-lo vist molt poc en els darrers 20 anys. Però el recordo molt, com correspon quan la joventut va ser difícil i plena d’entusiasme.

Etiquetes