El desgraciat tiroteig de Washington, amb almenys 12 víctimes mortals a més de l'assaltant, arriba justament quan es commemora la Setmana Global contra la Violència Armada, que finalitzarà dissabte, amb el Dia Internacional per la Pau. Malauradament, aquest tràgic incident no és el primer que ens arriba des del país amb més armes en mans de civils del món. I, amb tota seguretat, no serà l'últim. Els Estats Units són literalment un polvorí, amb més armes al carrer que persones. Es calcula que hi ha entre 270 i 310 milions d'armes de foc en mans de civils, a les quals caldria sumar-hi milions d'armes en mans de cossos de seguretat i militars, per a una població de poc més de 300 milions. Aquesta enorme quantitat d'armes en circulació afavoreix que el 2011 s'hagin registrat als EUA 11.000 homicidis, 850 morts no intencionades i prop de 20.000 suïcidis amb armes de petit calibre.
Els esforços de Barack Obama -fruit dels continus successos tràgics en centres educatius o, com en aquest cas, en un centre de l'armada- per reduir la permissivitat de la legislació nord-americana amb l'adquisició i possessió d'armes han resultat fins ara infructuosos. El dret a posseir armes està garantit per llei. Fins i tot en algunes jurisdiccions nord-americanes la possessió privada d'armes semiautomàtiques d'assalt, de pistoles i revòlvers és permesa sense llicència. L'edat mínima per comprar pistoles i rifles és de 18 anys, més baixa que els 21 que es demanen per consumir begudes alcohòliques.
Aquesta gran proliferació d'armes no és més que el resultat de l'existència d'un poderós i influent lobi armamentístic que ha aconseguit frenar qualsevol mesura per fer més difícil la possessió d'armes als Estats Units. Té certa lògica que aquesta indústria no vulgui permetre que els prenguin part del seu negoci: només als EUA, en una dècada ha gairebé duplicat el nombre d'armes petites que fabrica, i va arribar als cinc milions i mig el 2010. Si, a més, considerem que en aquell país es mou un volum de més de 2.000 milions de dòlars a l'any en importació i exportació d'armes petites i municions, la qüestió es fa més difícil de resoldre. Estem parlant d'un país on les empreses d'armes financen un bon nombre de congressistes, i on un dels principals exponents del lobi armamentístic, l'Associació Nacional del Rifle, ha proposat, com a solució a les recurrents matances en instituts de secundària, que es proveeixi d'armament els professors. A l'estat espanyol, si bé el volum d'armes i la permissivitat són menors que als EUA, el problema no es pot obviar. Es calcula que a Espanya hi ha 4,5 milions d'armes de foc en mans de civils, algunes de les quals són utilitzades per perpetrar entre un 15% i un 20% del total d'homicidis i dos-cents suïcidis cada any.
Però la violència armada no és un problema exclusiu dels EUA o d'Espanya. Les armes petites acaben amb un miler de vides humanes cada dia a tot el món, i són molts més els que -sobretot en països en desenvolupament- són ferits, mutilats o terroritzats en la seva vida quotidiana amb aquestes armes. Hem de saber que, dels més de 875 milions d'armes de foc existents arreu el món, el 75% estan en mans de civils. És per si sola una xifra esgarrifosa, però no ajuda a reduir-la que cada any se'n fabriquin 8 milions més, a les quals cal sumar-hi entre 10.000 i 15.000 milions de municions que són suficients per disparar a cada ésser humà del planeta no una sinó deu vegades.
Un dels arguments utilitzats en el treball i difusió d'una cultura de pau afirma que les guerres i la violència són a la ment de les persones, i que és de la ment de les persones d'on les hem de treure. És veritat: estem educats en la violència, hem naturalitzat l'existència de les armes i les guerres gràcies a joguines, videojocs, pel·lícules i literatura bel·licista, i tot això s'ha d'eradicar. Vivim en una societat violenta, i tots en som responsables. Però uns més que altres. És el cas dels governants i legisladors que afavoreixen la seva fabricació i venda, i dels fabricants que les produeixen i que s'enriqueixen cada any gràcies al negoci mundial d'armes petites i lleugeres, que arriba als 7.000 milions de dòlars. Un pastís massa suculent per posar la moral al davant de la cobdícia.
Com diu la Unesco, construïm la pau en la ment dels homes i les dones, però no oblidem començar, i amb urgència, pel desarmament. Les guerres no es podrien fer sense armes i sense exèrcits que les disparin. Un món amb menys armes seria un món més pacífic.
