Ansu Fati com a termòmetre
Poc abans que sabéssim que Ansu no jugarà a Getafe, Valverde havia deixat dit que prefereix que no el convoquin per al Mundial sub-17 perquè no el vol perdre de vista durant el mes que dura la competició. De fet, dies enrere ja ho havia qualificat de contratemps. A priori, tractant-se d’un nano de setze anys en el marc d’una plantilla d’estrelles valorada en mil milions, aquesta insistència seria incomprensible, però la realitat és que el futbol continua depenent dels estats anímics i que, en aquest sentit, Ansu és avui una peça important per al Barça.
No és només perquè el nano hagi estat determinant, ajudant a redreçar el partit de Pamplona, a encarrilar el del València i a domesticar el de dimarts contra el Vila-real quan pintava pitjor, sinó perquè els companys se’l creuen i confien en la seva capacitat sense mirar-li l’edat i, sobretot, perquè l’estat d’ànim dels aficionats canvia tan bon punt salta a la gespa.
La febre de l’ansufatisme em sembla tan positiva des de l’evidència que estem davant d’un futbolista especial com em neguiteja pel context. El barcelonisme s’abraça ara a Ansu com es va aferrar a la il·lusió que generava Bojan en la decadència de l’era Rijkaard, o com el Madrid en declivi dels últims temps busca, primer en Vinicius i ara en Rodrygo, arguments per pensar que el futur serà millor que el present. I és una seqüència tan perillosa per al nouvingut com il·lustrativa del moment en què la parròquia percep que la cosa no va i que calen cares noves.
En la setmana de Greta Thunberg, és arriscat apuntar-se a la moda que els nens guiïn els adults a risc d’arruïnar la seva pròpia vida -la carrera futbolística, en aquest cas-, de la mateixa manera que seria anar contra la natura del futbol no posar a jugar el que està en millor moment. I és tan evident que Ansu no és encara millor futbolista que Suárez, Griezmann o Dembélé com que ara mateix està més endollat i, per tant, rendeix més. Per això, les paraules de Valverde sobre Ansu són un termòmetre de com veu el seu equip, si més no en aquest inici de temporada.
Per l’edat que té, l’única cosa que ha de fer Ansu és triar ell què vol fer al marge d’interessos aliens, tant si decideix anar al Mundial cadet com si vol seguir alimentant el somni entre els adults. I l’única cosa que no ens podem permetre els que observem la seva eclosió és carregar-lo d’una pressió que ara no li toca. Només des d’aquest punt de vista, la lleu lesió que li ha impedit ser a Getafe pot ser un parèntesi saludable.
