15/07/2017

Apostant per un altre Umtiti

2 min
Apostant per  un altre Umtiti

Quaranta-vuit dies després de l’últim partit oficial, Semedo és -al marge de les repesques de Deulofeu i Ortolà- el primer reforç del Barça. Ha sigut una llarga espera, farcida de destrempades davant la negativa a negociar del Dortmund per Dembele, de l’Arsenal per Bellerín, del PSG per Verratti o fins i tot del Guangzhou per Paulinho. I quan ja ens temíem que la secretaria tècnica no sabia per on tirar, es van abraonar sobre el lateral portuguès. Per cert, la reivindicació de l’autoria del fitxatge que va fer Robert va ser molt significativa.

De Semedo en parlen bé els que l’han vist més. El català Oriol Rosell, de l’Sporting de Lisboa, el defineix com un físic imponent amb bona arribada, i l’entrenador del filial del Benfica afirma que és el més semblant a Dani Alves que ofereix el mercat. I, a més, els dos argumenten que la seva velocitat maquilla els dèficits defensius lògics en un futbolista reconvertit del mig del camp al carril defensiu. Això últim ho vull veure.

Si ens deixem de fitxatges il·lusionants, del que es tracta ara és de millorar el que ja tenim, i si Semedo s’assembla a Alves, encara que sigui una mica, el Barça haurà cantat bingo. Però no puc evitar tenir la impressió que ni ell, ni cap dels laterals drets fitxables, no milloraran les prestacions de Sergi Roberto. És més: crec que l’heroi del 6-1 es mereix l’oportunitat de demostrar que pot fer de Rakitic o -si arriba el cas- que no té res a envejar a Paulinho, però em temo que a la zona ampla no tindrà la continuïtat ni el rendiment regular que ha tingut al lateral. Però com a mínim no tornarà Bellerín, que hauria sigut un altre autogol, ja que vetar el retorn dels jugadors que marxen del futbol base és l’única possibilitat que té el Barça de blindar-se davant la fuita de talent.

Del preu del traspàs de Semedo, per bé que elevat, no hi ha res a dir si dones un cop d’ull als preus que s’estan pagant al mercat aquest estiu per futbolistes que tampoc no són de primera fila. I ja se sap que Jorge Mendes, amb qui el Barça s’ha aficionat a negociar un munt d’operacions últimament -fins i tot de jugadors que no representa-, aconsegueix deixar a tothom content, sobretot als clubs venedors.

En tot cas, davant la falta d’alternatives indiscutibles, celebro que el Barça segueixi una de les poques estratègies que li han funcionat últimament: apostar per un futbolista sense gaires lluentons -com Umtiti- però que ha convençut després de fer-li un seguiment. Tant de bo tingui el mateix rendiment que el francès.

stats