23/12/2016

Carpetes

2 min

Tinc una amiga que fa dos anys que busca pis i que, de sobte, s’ha entestat a trobar-lo com sigui abans de Cap d’Any. Francament, la veig atabalada. Vaig pensar el mateix quan vaig sentir el president Bartomeu explicant a l’assemblea que ha arribat el moment de tancar carpetes, referint-se als múltiples conflictes legals que té oberts el club.

Per una banda, val a dir que la carpeta del conflicte de les estelades s’ha resolt amb aparent èxit. No ho sabrem segur fins al pròxim partit europeu a l’estadi, però ens hem de refiar de la voluntat expressada per la UEFA de modificar la normativa i, per tant, constatar que la diplomàcia blaugrana ha funcionat en aquest cas. En canvi, costa d’entendre la pressa de la junta de Bartomeu per tancar la carpeta de l’acció de responsabilitat contra la directiva de Laporta, si no és que tenen un atac d’esperit nadalenc o indicis que també perdran la demanda en segona instància el 12 de gener. És evident que qualsevol iniciativa que tendeixi a allunyar el club de la judicialització és bona per al Barça però trobo que hi ha un cert cinisme en l’ús del terme pau social.

Amb Bartomeu em passa que no sé amb quin quedar-me: amb el que el 2010 va aixecar la butlleta del a engegar l’acció de responsabilitat, amb el que no va voler retirar-la el 2014 després de la sentència en primera instància i amb el que somriu sense desautoritzar-lo quan un soci acusa l’anterior junta de tenir targetes black o amb el que fa un discurs encarat a la conciliació i a rebaixar tensions.

També haig de dir que, tot i que li respecto profundament la voluntat de defensar-se fins al final quan creu que té raó, em costa entendre que Laporta no hagi volgut acceptar el pacte que li oferien. No pas pel Barça, sinó per solidaritat amb una majoria (12 a 5) dels seus companys de junta, que s’han empassat la dignitat per girar full al calvari que han viscut durant sis anys.

En qualsevol cas, em sembla injustificable que l’actual president del Barça vulgui tancar carpetes però alhora amenaci els cinc directius que no han volgut firmar el pacte de portar el cas al Suprem. Si tu vas destapar la capsa dels trons, ha de ser teu el primer acte de generositat. La resta, crec jo, és un posat. I l’argument de la jurisprudència no cola.

Està bé que, després de 6 anys de tirar-se els plats pel cap, ara es busqui el “ni vencedors, ni vençuts”, bàsicament perquè, després del cas Neymar, no veig quina superioritat moral pot tenir l’actual junta respecte de l’anterior.

stats