TOT COSTA

Debilitat manifesta

Quan un professional deixa de complir amb les seves obligacions laborals perd tota la raó. I el que ha aconseguit Arthur, negant-se a tornar a la disciplina del Barça -disculpin l’oxímoron-, és reforçar el criteri dels que van beneir el seu intercanvi per Pjanic amb l’argument que el qüestionable compromís del brasiler feia difícil el salt de qualitat futbolístic que tots esperàvem. Ja l’havíem vist fer snowboard mentre es recuperava d’una lesió, badallar a la banqueta, esborrar-se de l’últim partit de Lliga... I ara ha reblat el clau.

El contrast amb l’actitud de Braithwaite, que no està inscrit a la Champions i que sap que l’intentaran vendre aquest estiu per recuperar el que va costar al mercat d’hivern, hauria de fer reflexionar Arthur, ja que el danès s’entrena amb normalitat i s’expressa a les xarxes socials amb l’entusiasme de qui s’ha de passar una dècada al Camp Nou. És obvi que no és Pelé, però mai ningú no li podrà retreure res. Fins aquí la reflexió principal sobre la crisi setmanal a Can Barça. Però n’hi ha més de subordinades, que són més preocupants, perquè Arthur marxarà però els gestors que han provocat aquesta situació es quedaran un any més.

I és que Arthur també podrà esgrimir motius per fer el que fa. D’entrada, que el van empènyer a marxar quan ell havia comunicat públicament que es volia quedar. Ara sabem -via Cadena SER- que el van convèncer amb una prima de dos milions per avenir-se a una operació vital per als comptes del club però, sobretot, per a la butxaca dels directius en cas d’haver d’avalar el pressupost de la pròxima temporada.

La segona té a veure amb el tracte rebut arran de l’intercanvi. Pjanic ha seguit jugant amb normalitat a la Juve mentre que Arthur va deixar d’entrar en els plans de Setién. Costa de creure que el tècnic, que havia comptat força amb el brasiler del gener al juny, deixés de veure-li la gràcia de sobte. Val la pena recordar que el Barça ja va intentar la mateixa tàctica amb Rakitic, ensenyant-li la porta en forma de suplències, però el croat va ser prou llest per no donar cap motiu que faci dubtar de la seva professionalitat.

Però el pitjor és la sensació que amb el Barça tothom s’hi atreveix. És igual que hi hagi un contracte que obligui el jugador a estar a disposició del club quan va justíssim d’efectius. Arthur s’ha declarat en rebel·lia, se li obrirà un expedient disciplinari i no passarà res. Que és el que acostuma a passar quan toca improvisar i la debilitat institucional és manifesta.