BARÇA

Història d’una demagògia

La trajectòria de Murillo l’avala com un recanvi solvent dels lesionats Umtiti i Vermaelen

Amb Thomas Vermaelen incapaç de jugar dos partits seguits sense trencar-se i l’interrogant inquietant que envolta Samuel Umtiti, jo també hauria demanat que em fitxessin un central com ha fet Valverde. I, sense tenir-lo gaire apamat, la trajectòria de Jaison Murillo fa pensar que serà un recanvi solvent. Fins i tot em sembla bé que el club hagi comprat el nom que proposava el tècnic, atesa l’experiència del gairebé inèdit Yerry Mina ara fa un any. La incorporació de Murillo, doncs, ha sigut una solució eficaç per a un problema que, efectivament, té la plantilla, però pensar que aquest problema és producte de la dissort és fugir d’estudi.

Les lesions són una contingència normal. Passa que la fragilitat de Vermaelen no és nova i que els metges del club van advertir, en el moment de la renovació d’Umtiti, que els genolls del francès eren una incògnita. No seré jo qui qüestioni la planificació dels centrals a l’inici del curs, perquè a l’estiu el fitxatge de Clément Lenglet em va semblar suficient, però s’ha demostrat que va ser una previsió massa optimista.

Una gestió desastrosa del planter

El que sí que diré és que, si el Barça no té cap central del filial en el punt de cocció necessari per ajudar el primer equip, és a causa de la gestió desastrosa de la base dels últims anys. Perquè algú va decidir en el seu moment que el filial fitxés jugadors veterans per mantenir la categoria, i així van arribar Martínez, Fali, David Costas o Borja López, que ja no són al club i que van impedir que es consolidés cap dels centrals que venien de baix.

I aquest algú, que aleshores era secretari tècnic del futbol formatiu, va ser ascendit a director esportiu de l’entitat, se suposa que gràcies a la satisfacció de la directiva amb la seva gestió. Ara s’ha recuperat la seqüència lògica, i els centrals del filial són els que l’any anterior eren al juvenil, però certament Chumi, Cuenca o Mingueza estan verds.

I sí: també diré que mai no acabaran de madurar si l’entrenador del primer equip no troba l’ocasió de donar-los minuts, ni tan sols en partits intranscendents. Només cal recordar els centrals que van jugar fa deu dies contra el Tottenham. Comprenc que Valverde visqui al dia en lloc de conrear el futur, i fins i tot que consideri una seguretat fitxar un central expert -però suplent al València- mentre considera un experiment comptar amb un jove de la casa, però sembla més demagògic fer veure que apostes pel planter mentre l’ignores sistemàticament que no pas defensar la filosofia sobre la qual es van edificar els millors anys de la història del Barça.