14/12/2018

Intercanvi de malsons

2 min
Intercanvi de malsons

BarcelonaLa bunquerització que ha abraçat el Barça i el posat sovint distant d’Ernesto Valverde a les rodes de premsa ens han impedit conèixer la personalitat de l’entrenador. Per les seves decisions intueixo que és un home equilibrat tant en moments de calma com de terrabastall, i hi afegiria que, sobretot, és just i pragmàtic. Per aquestes dues qualitats m’atreveixo a pronosticar que Dembélé acabarà com a titular al camp del Llevant la setmana que li ha caigut una multa econòmica tan monumental com merescuda.

Crec que el tècnic aplicarà el sentit de la justícia perquè el francès està sent molt més resolutiu en l’aspecte golejador del que esperàvem fins i tot els que vam celebrar el seu fitxatge. I no és només el golàs al Tottenham sinó també les seves actuacions prèvies al derbi i contra el Vila-real. Diu molt de l’entrenador haver reformulat el que semblava establert quan va introduir en l’onze Arthur Melo i va enviar Philippe Coutinho a la davantera. Perquè entenc que Valverde tindria més sensació d’equilibri podent mantenir el brasiler -més migcampista ofensiu que davanter- a l’equip tipus i Dembélé com a revulsiu, i és una sensació que, personalment, comparteixo perquè Coutinho em sembla més complet com a futbolista. Intentar comparar el francès i el brasiler és absurd, perquè s’assemblen com un ou i una castanya, però la qüestió és que els rendiments individuals han comportat que tots dos es juguin un lloc en l’onze i que, ara mateix, l’extrem dormilega està guanyant la cursa tot i les seves criaturades.

Deia que Valverde em sembla pragmàtic perquè, després d’enviar Dembélé a la graderia fa un mes contra el Betis i que l’escarni públic no funcionés, ha canviat d’estratègia i està intentant la via de l’abraçada paternal. I és que, tot i que la indisciplina reiterada és intolerable, seria de rucs negar l’evidència que, Messi al marge, ara mateix el francès és el blaugrana amb més capacitat de desequilibri. Si voleu, a fogonades, jugant el seu propi partit i sense entendre gaire el que juguen la resta de companys, però el Barça d’avui no va prou sobrat d’autoritat col·lectiva per censurar-se les inspiracions individuals.

Ja veurem si Dembélé té prou lucidesa per estar tan despert fora del camp com ho està dins. Si ho aconsegueix, no només esvairà la tempesta sinó que podrà continuar polint unes condicions extraordinàries per jugar a futbol. I, de retruc, traslladarà el malson a Coutinho, que va arribar -en teoria- més madur i preparat per rendir de manera immediata, però que viu immers en l’atonia.

stats