Koeman i l’exercici de supervivència
No és habitual que el primer partit de pretemporada generi tanta curiositat com el d’avui a Can Barça. Perquè venim de la patacada més bèstia de la història del club, perquè el marge abans d’arrencar el curs oficial és reduït i ha estat sacsejat pel terratrèmol Messi, i perquè un heroi culer s’estrena a la banqueta però no sabem ben bé de quin peu calça com a entrenador. La primera cosa que s’ha de reconèixer a Koeman és que, per haver plantat la selecció del seu país per venir a un club en període sísmic, deu estar molt segur de la seva capacitat o bé ja estava tip de veure passar trens sense pujar-hi. Tota la resta és una incògnita.
Ho són, d’entrada, totes les decisions que Bartomeu va assegurar tenir preses minuts després del 2-8. Canvi d’entrenador al marge, un mes després del cataclisme de Lisboa només ha sortit per la porta Rakitic, i perquè el croat se’n va anar amb un traspàs simbòlic. És cert que encara resten tres setmanes de mercat però, ara mateix, no hi ha manera de treure’s del damunt Luis Suárez ni Arturo Vidal sense regalar-los i sense que la seva sortida suposi una altra clatellada econòmica. De fet, la lògica dicta que per rebaixar el pressupost de la temporada -i, amb aquest, la massa salarial de la plantilla- un 30%, tal com ha anunciat la directiva, l’operació sortida s’haurà d’accelerar i les incorporacions hauran de ser low cost.
Amb tot el que ha passat, té nassos que l’única certesa sigui que Messi continua, i ja no goso descartar que Suárez també es quedi. En aquest context, costa discutir a Koeman que les seves dues primeres peticions siguin dos futbolistes que coneix bé com Depay i Wijnaldum, però que no semblen millors del que té, sobretot perquè la inexistent estructura tècnica del club no té rumb ni credibilitat per qüestionar-li res a l’últim salvavides del president.
Hi haurà temps per saber si el neerlandès serà capaç de treure rendiment de Griezmann en el difícil encaix amb Messi que no van saber resoldre Valverde ni Setién, per descobrir si apostarà pel futur abraçant el talent d’Ansu o si preferirà viure al dia, o si té algun pla per recuperar Coutinho.
De moment, l’obsessió de Koeman és que el seu Barça mostri la intensitat que no té des de fa anys i, per tant, se centra en l’apartat físic. De com vol que jugui l’equip en començarem a tenir pistes avui, però no ho sabrem del cert fins que la plantilla no estigui tancada. En tot cas, la temporada esportiva, com la institucional, sona a exercici de supervivència.
