02/09/2016

Luis Enrique s’autoexigeix

2 min

Aquest estiu s’ha posat de moda sortir de la zona de confort i Luis Enrique s’hi ha apuntat. Tenint en compte la qualitat bestial de l’onze titular, es podia haver limitat a mantenir una plantilla més o menys estable amb algun retoc, però ha preferit una sacsejada.

No han vingut només un central i un davanter com es preveia inicialment, sinó que han acabat arribant sis fitxatges, algun dels quals -André Gomes- no sembla imprescindible. El balanç final del mercat diu que la plantilla és més curta -22 fitxes per les 24 de la temporada passada- però molt millor qualitativament. No queda rastre de jugadors inservibles i/o acomodats -Douglas, Vermaelen, Adriano, Sandro- i els que han arribat són joves, preparats i, en teoria, disposats a assumir la suplència.

Hi ha competència a dojo. I això, que objectivament és una gran notícia, perquè espavilarà els que es creguessin titulars per decret, també és una exigència evident per a l’entrenador. Perquè abans de començar, Rafinha, que no es pot dubtar que té la confiança de l’asturià, ja ha apuntat que cal continuïtat per rendir i que, si no en té aquí, s’haurà de replantejar la seva continuïtat. Segons com vagi la temporada és possible que no sigui l’únic descontent. És feina de l’entrenador i de la seva capacitat per gestionar el grup que no arribem a aquest punt.

Des que Luis Enrique s’asseu a la banqueta del Barça li hem vist fer una mica de tot: moltes rotacions en els seus primers mesos, que van permetre arribar al triplet, i, en canvi, menys oportunitats per als no titulars en el seu segon curs. Des de fora, la impressió és que el tècnic va prendre nota de la minicrisi del mes d’abril, que li va costar la Champions i una pressió inesperada a la Lliga. I que ha preferit disposar de més peces útils que no pas tornar a mirar a la banqueta i no creure’s res del que hi veia.

Per tot plegat, el gran repte de la temporada sembla la gestió del grup. Com ho encaixaran els titulars, i especialment els distingits membres del trident, el dia que els toqui tastar banqueta, i com mantindran la motivació els suplents quan hagin fet mèrits -penseu en Arda quan torni Neymar- però s’adonin que el seu destí és la suplència, com a mínim en els partits importants que tothom vol jugar.

El que desprèn Luis Enrique és que, en la seva tercera temporada i amb 8 de 10 títols al sarró, se sent fort per fer la seva. Tant de bo aquesta seguretat li permeti gestionar al seu gust amb la valentia que no té quan ha d’apostar pel planter.

stats