El Mercat de Sant Antoni
Periodista de Catalunya RàdioSi no hi ha un daltabaix que des de fa temps no es preveu a les oficines de Can Barça, Griezmann serà jugador blaugrana la temporada vinent. I, en paral·lel, les informacions de l’entorn madridista fan xup-xup en el sentit que l’aterratge de Neymar al Bernabéu podria ser aquest estiu mateix, fins i tot abans del que ens temíem. Es dona la paradoxa que el Barça caçarà un futbolista que Florentino Pérez volia i que tenia ben a prop de casa, mentre que els blancs es quedaran tard o d’hora amb el que un dia va ser el projecte de successió de Messi i que acabarà sent el de Cristiano. I, a més a més, és probable que cap dels dos sigui realment un producte de primera necessitat.
En el cas de Griezmann, no conec cap culer que dubti de la seva qualitat i, tal com està el mercat, cent milions no són una bicoca però gairebé. El francès té capacitat d’associació, té desequilibri, té velocitat per anar a l’espai i, sobretot, fa gols. És cert que fa temps que no ens hi trobem, però si Messi i Suárez tinguessin algun contratemps físic, cosa no descartable en temporada post-Mundial, no sobra tenir un recurs que vegi la porteria grossa. Un cop d’ull a la llista de golejadors de l’equip aquesta temporada ens diu que el tercer és Paulinho, que es va retrobar amb el gol dimecres després de quatre mesos de sequera, una dada que no deixa en bon lloc la resta de davanters de la plantilla.
Per tant, Griezmann anirà molt bé per apujar el nivell però no és una necessitat imperiosa, o molt menys que un migcampista, en el cas que el Barça vulgui continuar sent un equip que elabora el joc i no una col·lecció majestuosa de davanters. I suposant, que és molt suposar, que Coutinho acabi encaixant per agafar el relleu d’Iniesta com a migcampista, el que és segur és que l’arribada de Griezmann desplaça a la banqueta Dembélé, un futbolista encara incomplet però especial que va ser l’aposta del club només fa un any. No voldria ser Valverde en l’intent de tenir-los tots contents i, sobretot, de trobar-hi l’equilibri.
En el cas del Madrid, fa tota la sensació que necessita més un golejador pur per ajudar Cristiano que no pas un futbolista creatiu com ara Neymar, sempre que Asensio confirmi tot el que apunta des de la banda esquerra. Però Florentino busca un emblema de futur més que no pas un futbolista específic, i en aquest sentit s’ha d’admetre que fitxar un crac -potser el millor de la seva generació- fugat del Barça és tot un trumfo. Vaja, que l’estiu no solament promet cromos, sinó cromos bescanviats. Com al Mercat de Sant Antoni.
