22/03/2019

Seguir el criteri de Messi

2 min
Seguir el criteri de Messi

Leo Messi ha tornat a vestir la samarreta de l’Argentina després de tenir-la penjada a l’armari set mesos. Un temps que li ha servit per pair la desil·lusió del Mundial, l’única espina clavada que pot tenir, i alhora per gestionar el seu físic, el d’un futbolista de 31 anys. I entenc que un sector del barcelonisme arrufi el nas pel moment en què ha decidit tornar, tot just a les portes del tram decisiu de la temporada, però crec que és una bona notícia també per al Barça.

Si Messi torna ara és perquè aquest estiu hi ha Copa Amèrica. Evidentment no és un Mundial, però seria, en tot cas, un títol que encara no té amb la selecció absoluta del seu país. Pot ser -de fet, és el més probable un cop comprovat el nivell penós de l’equip que intenta reconstruir Scaloni- que l’aventura acabi en un altre revés, que li generi més crítiques inexplicables, i que torni a passar l’estiu capcot, però el que em sembla indiscutiblement bo per al Barça és que el millor futbolista de la història continuï tenint ambició i ganes de jugar a futbol, amb la samarreta que sigui, perquè això indica que se sent fort i, per tant, que la temuda retirada encara està molt lluny.

A més, com va enunciar Guardiola en un dels seus epitafis com a entrenador del Barça, a Messi se l’ha de tenir feliç, i això s’aconsegueix rodejant-lo d’una plantilla que li permeti continuar guanyant títols, però també donant-li llibertat total perquè marqui els seus temps professionals com ho consideri adient. I, igual que ens molestem quan una sèrie d’equips espanyols neguen la felicitat dels seus futbolistes prohibint-los jugar amb la selecció catalana, no podem ser egoistes i voler Messi només per a nosaltres. Cap amant del futbol pot preferir que estigui fora d’un terreny de joc.

Menotti ha dit aquesta setmana que detecta fatiga emocional en el crac blaugrana, producte de l’exigència de tants anys consecutius havent de treure les castanyes del foc a la seva selecció i al seu club. I afegeix que aquesta obligació ha augmentat també al Barça, perquè ja no està tan ben acompanyat com temps enrere. Estic d’acord amb la segona afirmació, però discrepo humilment de la primera: Messi té una capacitat incomparable per gestionar l’obligació de ser el millor en cada partit que juga. Al final de la temporada passarà el que hagi de passar, però segur que el Barça no deixarà de guanyar cap títol perquè el déu del futbol faci el que sent i segueixi el seu propi criteri. Fins ara no ens ha anat pas malament.

stats