17/08/2019

Trencar inèrcies

2 min
Trencar inèrcies

Massa condicionants perquè el resultat de San Mamés, i fins i tot la discretíssima actuació del Barça, puguin passar d’una anècdota. Començant per l’absència de Messi agreujada per la lesió de Suárez, continuant per una pretemporada salvatge amb dues gires intercontinentals i acabant perquè, sobretot, ha sigut la culminació d’un estiu delirant.

En poc més de dos mesos, hem assistit a la confirmació de Valverde per part del president contra l’opinió d’un sector sorollós de la seva junta, s’ha concretat l’enèsima puntada de peu endavant a l’estructura esportiva amb el mercat en marxa, hem encaixat amb anestesiada indiferència l’intercanvi Cillessen-Neto amb un criteri estrictament comptable i, per descomptat, estem patint l’opereta en què s’ha convertit el serial Neymar. Acceptant la qualitat espectacular del brasiler i més enllà de les reticències extraesportives de cada un, és un intent de fitxatge condemnat al fracàs. Si torna, no voldria ser Valverde per quadrar l’onze, ni Òscar Grau a l’hora de quadrar els comptes; i si la repatriació no reïx, el Barça s’haurà fotut un tret al peu: havent fitxat dos jugadors extraordinaris com De Jong i Griezmann i havent millorat la seva plantilla, deixarà la sensació absurda que no ha pogut portar tot el que volia.

De fet, el pitjor que li podria passar al Barça després d’aquesta estrena amb derrota seria arribar a la conclusió que encara ha de fer més esforços per convèncer el PSG. I el més sensat seria entendre que, agradi més o menys el tarannà de Valverde, tots els entrenadors necessiten temps per ajustar les peces noves que han de ser importants.

Com em passa cada inici de temporada des de fa anys, tinc la convicció que el Barça és favorit per guanyar la Lliga perquè és un equip més complet -no pas brillant- que la resta d’aspirants. Però, més enllà de trofeus, també espero que la temporada em desmunti els prejudicis que arrossego: que Valverde pugui fer una proposta de futbol atractiva, que Griezmann encaixi amb Messi i Suárez sense jugar en la seva millor posició, que Sergi Roberto sigui més útil al mig del camp que al lateral o que Umtiti estigui en condicions físiques de competir amb continuïtat -en cas contrari, tenim un problema- al màxim nivell.

Les derrotes a Can Barça provoquen remor encara que coincideixin amb el primer partit oficial. Però queden massa mesos de curs per preocupar-se, i hi ha recursos i camí de sobres perquè la temporada que arrenca no sigui una continuïtat de les inèrcies i la mediocritat d’on venim.

stats