Valverde es fa valer

BarcelonaTinc Valverde per un paio tan intel·ligent com sincer. El tècnic va ser prou fred per no reaccionar en públic quan va transcendir que una part de la directiva -amb el president al capdavant- el tenia enfilat per la patacada de Roma i que se’l volien carregar en cas que la final de Copa no anés bé; i ara és transparent quan se li planteja la renovació a una temporada vista -en té una altra d’opcional, però cal que hi estiguin d’acord les dues parts-. Ahir li van preguntar per aquest cas i el Txingurri va ajornar la resposta, sense recórrer a tòpics de l’estil “on estaria millor que al Barça?” i com qui es vol fer valer fent patir la parella després d’un episodi de traïció. Pot ser que una part del procés de fer-se el ronso també tingui a veure amb l’entorn. Per a algú que ve de fora no deu ser fàcil entendre com podem debatre si guanyar una Lliga i una Copa és un balanç prou bo, o fins i tot pot ser que no suporti el reducte de pesats que no en tenim prou amb els resultats si el joc de l’equip no els acompanya.

I, sobretot, seria lògic que es vulgui esperar a veure com acaba el mercat per fer-se una composició de lloc del futur. Val la pena recordar que va donar suport explícit a Robert, qualificant-lo de persona important per a ell, però que això no va servir perquè el renovessin com a secretari tècnic. Ara diu que compta absolutament amb Rakitic i Dembélé, i remarca que la prioritat del Barça no és fer negoci, però com que ningú no li va consultar -gràcies a Déu- el traspàs de Paulinho, faria bé d’esperar-se una setmana per tenir la certesa sobre quin és el seu poder de decisió.

Sense ser sant de la meva devoció per la seva mirada futbolística, per aquesta sensació constant que l’estil del Barça l’obliga a prendre més riscos del que li demana el cos -ho ha argumentat en una entrevista a la revista Barça -, és de justícia reconèixer que Valverde és un gran entrenador. Ha sabut fer conviure relativament la seva ànima futbolística amb la de l’entitat, ha obtingut uns resultats notables en una primera temporada que semblava predestinada al desastre i, sobretot, ha generat estabilitat. I ja se sap que, a la llotja, l’estabilitat enamora gairebé tant com els títols. A diferència de Guardiola o Luis Enrique quan van marxar, Valverde encara no està cansat de la fricció amb el vestidor. Diria que a Bartomeu i companyia els tocarà festejar Valverde de valent per convèncer-lo que renovi.