TOT COSTA

Un any i dues decisions troncals

El futur de Valverde i el fitxatge de De Jong, claus aquest 2019

Després d’un 2018 en què no ens hem desempallegat del mal regust de Roma tot i el doblet obtingut a continuació, encetaré el 2019 amb la impressió que no serà un any qualsevol. No tant per saber si la Champions tornarà al Camp Nou després d’un trienni de dictadura blanca, sino perquè en els pròxims mesos passaran coses que determinaran el futur futbolístic del Barça.

D’entrada, s’ha de decidir si Valverde continua a la banqueta, i em crida l’atenció que no detecto neguit al respecte. El tècnic sembla cansat que no li reconeguem els mèrits mentre que el club desprèn més preocupació per la dificultat de trobar un candidat alternatiu que no pas per la marxa del Txingurri. Certament, fins i tot els que no estem entusiasmats amb el futbol que fa l’equip, hem d’admetre que hi ha molt pocs entrenadors que t’imaginis a la banqueta blaugrana, i no m’agradaria ser jo qui hagués de trobar-li recanvi. En tot cas, el més xocant és que les dues parts semblen disposades a deixar córrer el calendari, a l’espera del que dictin els resultats, quan la teoria diu que la decisió s’hauria de prendre -els uns o l’altre- abans de saber quina és la collita de títols. I, si finalment és Valverde qui acaba plegant, serà un símptoma preocupant perquè encara s’hauria buidat abans que Guardiola i Luis Enrique.

L’altra decisió troncal de 2019 ve de fora i és la que ha de prendre De Jong. A còpia de parlar-ne gairebé cada dia començo a tenir la sensació angoixant que n’estem fent un gra massa, però no puc evitar la convicció que l’holandès és d’aquells futbolistes que a l’NBA anomenarien franquícia. I més per a un equip que, suposadament, vol tenir la iniciativa.

El pas inexorable del temps ha fet que haguem anat acomiadant figures fonamentals de la columna vertebral del millor equip de la història sense que ho haguem resolt nítidament. Rakitic va agafar el testimoni de Xavi amb un rendiment magnífic però amb un altre repertori i, un cop descartat Coutinho -per a mi, la gran decepció de l’any-, encara no està clar si la vacant d’Iniesta se la quedarà Arthur o Arturo Vidal. L’aterratge de De Jong suposaria garantir, al costat del brasiler, dels joves de la casa i encara sota la protecció de Busquets, un discurs futbolístic que, ara per ara, és una moneda enlaire.

L’única certesa és Messi. El fet que l’argentí proclami que no troba cap estímul per canviar d’aires és una tranquil·litat per afrontar totes les incògnites i una seguretat que, passi el que passi, tornarà a ser un any especial.