30/12/2016

Un any potencialment clau

2 min
Un any potencialment clau

Periodista de Catalunya RàdioDiu el president Bartomeu que posa un 8 al 2016 blaugrana. Seria massa generós si es referís a l’apartat institucional, ja que han emmerdat el club amb un doble delicte fiscal. Però com que suposo que es refereix al futbol, li compro la nota, tot i que els títols han compensat un joc irregular, per no dir avorrit. Costa recordar un partit d’aquest any en què l’equip ens hagi fet caure la bava i ens hem hagut de conformar -que no és poc- amb els recitals de Messi, però estic d’acord amb Luis Enrique que les valoracions s’han de fer per temporades i no per anys naturals. Mireu el Madrid: ha fet un 2016 gairebé impecable pel que fa als resultats, però no va guanyar la Lliga passada i estic convençut que tampoc guanyarà aquesta.

Des del desastre d’Anoeta, les actuacions del Barça -sense ser rodones- han anat creixent: moments brillants contra el Madrid, solidesa contra l’Osasuna i autoritat contra l’Espanyol. Vull creure que estava planificat així i que, a l’entrada d’any, l’equip no pararà d’anar cap amunt. En tot cas, els grans reptes d’aquest 2017 no són futbolístics, perquè l’equip es pot permetre fallar algun curs, sinó de gestió. Òbviament, la renovació de Messi és la clau de volta de tot. Des d’un punt de vista econòmic i esportiu. I m’amoïna saber, tal com denunciava Jordi Borda dimarts en aquestes pàgines, que no tothom n’està convençut, als despatxos de Can Barça. Que s’ho facin mirar perquè, ho vesteixin com ho vesteixin, la directiva que perdi Messi haurà de marxar corrents sense parar fins que creui la Jonquera. Per a sort seva, i nostra, confio que Messi voldrà quedar-se a casa i tots tranquils.

El que ja no veig tan clar és la continuïtat de Luis Enrique. Que li costi tant decidir-se quan diu que ho té tot, com li va passar a Guardiola, és un símptoma de com castiga els entrenadors la gestió del vestidor del Barça. No crec que el desgast principal el provoquem els periodistes -tot i que amb Luis Enrique ho sembli-, ni que els pesi l’exigència, perquè tots dos han guanyat moltíssim i saben que marxant d’aquí guanyaran menys.

Robert podria trobar-se aquest 2017 amb la seva gran prova, com la va tenir Begiristain quan va beneir Guardiola o Zubizarreta quan va apostar per Vilanova i pel mateix Luis Enrique. Quan va triar el president de manera unipersonal, va acabar a la banqueta el Tata Martino. Qui es pensi que el Barça guanyaria sense entrenador s’equivoca, i el catàleg per triar substitut és molt reduït. Si Luis Enrique plega, ens trobarem davant d’un any clau.

stats