Un derbi esbravat

Si el derbi s’hagués jugat fa un mes, hauria enfrontat el primer amb el segon de la Lliga i el lideratge hauria estat en joc a Cornellà. Passa que, en les tres jornades que s’han disputat des que el Barça va vèncer a Vallecas i l’Espanyol va superar l’Athletic, els blaugranes només han sumat quatre punts dels nou possibles i els blanc-i-blaus han encadenat tres derrotes. Però, sobretot, s’han esbravat les sensacions.

Ara fa un mes l’Espanyol de Rubi era la gran revelació. No vol dir que ja no ho pugui ser, però últimament s’està esvaint aquella sensació que l’equip no només sumava punts, sinó que divertia i es divertia com feia temps que no es recordava. I el Barça sortia d’un octubre meravellós, no només de resultats, sinó també de joc, en què havia sigut capaç de superar l’absència de Messi i, pel camí, havia trobat en Arthur la pedra angular que li faltava. Per les lesions, pel cansament, perquè no té res a veure Arthur amb Arturo Vidal; pel que sigui, però aquella sensació d’haver trobat el rumb també s’ha esvaït.

Per tot plegat, em temo que el derbi d’avui no serà gaire diferent dels últims. Serà intens i competit, com tots els que s’han jugat a Cornellà, però jo no em faria il·lusions -com sí que me n’hauria fet fa un mes- sobre l’espectacle que hi puguem veure. Tant de bo m’equivoqui, però em temo que els últims resultats podrien fer dubtar Rubi de les seves conviccions i apostar per un migcampista més de batalla, tipus Víctor Sánchez, en detriment d’un dels dos interiors més fins -Darder i Granero-, que fins ara han sigut indiscutibles. I l’absència de Sergio García, que podria acabar entrant a la convocatòria però que difícilment serà titular, deixa poc marge a la imaginació ofensiva més enllà de l’estat de gràcia de Borja Iglesias.

Al Barça, reapareix Luis Suárez però Arthur encara no, i és un fet provat que sense el brasiler costa veure una versió acadèmica de l’equip. Veurem si Valverde aposta per l’anarquia d’Arturo Vidal o si dona galons a Aleñá per equilibrar una mica més la sala de màquines.

D’altra banda, la sortida de l’Espanyol de Gerard Moreno i Pau López, dos dels agitadors dels últims derbis, fa pensar en un duel més pacífic. No obstant això, l’expectativa blanc-i-blava, no de situar-se líders però sí de fer caure el Barça de la primera posició, no permet descartar que la tensió pugi. I aquí sempre hi trobaran Piqué disposat a tornar-los la paret.