Un entusiasme desconcertant

La compareixença que va fer divendres Josep Maria Bartomeu va ser un encert comunicatiu des del punt de vista que va evitar eclipsar la presentació de De Jong i, alhora, que necessitava transmetre fortalesa després d’una setmana en què la dimissió del vicepresident esportiu, Jordi Mestre, ha posat al descobert tensions en el si de la seva junta. Una altra cosa és que el to fos l’adequat i que el missatge sonés creïble.

Bartomeu va admetre les discrepàncies, sense entrar en detalls i intentant treure ferro a l’assumpte, i fins i tot va semblar que li feia més il·lusió tornar a ser vicepresident esportiu que continuar sent president. De fet, va voler deixar clar que ni el Barça està en crisi, ni al projecte li falta rumb i il·lusió. Però és obligat preguntar-se quins motius hi ha per a la seva satisfacció i per pensar que el projecte és ferm i competent quan, arrencat el juliol i en ple mercat, li ha plegat el vicepresident esportiu i ell mateix admet que encara no sap si el director esportiu -ara en diuen mànager - continuarà en el càrrec.

Fins i tot va semblar que les discrepàncies a l’àrea de futbol no li fan ni fred ni calor perquè, com ja va passar amb la ratificació de Valverde, aquí mana ell i no ha de consultar res a ningú. Perquè és tan cert que Bartomeu s’ha acostumat a assumir responsabilitats cada cop que li ha plegat algun vicepresident com que no pot amagar que, a menys de dos anys per a les eleccions, a la junta hi ha remor de sabres per a la successió, i corren el perill que els aspirants comencin a fer la guerra pel seu compte. Sobretot si la pilota no entra.

Però Bartomeu no només es va mostrar desacomplexat, sinó també hàbil, a l’hora d’apartar el focus de les garrotades a la junta per traslladar-lo cap a les sempre llamineres anades i vingudes del mercat. Com si fos una oportuna cortina de fum, el president va revelar la primera reunió amb l’Atlètic de Madrid per fitxar Griezmann, que va ser immediatament contestada per un dur comunicat del club matalasser, i va intentar ser contundent amb el cas Neymar. La qüestió és que va dir que el brasiler vol tornar i que el PSG no el vol vendre -prova que, com a mínim, han preguntat per les condicions de la repatriació-, però no va descartar en cap moment que el Barça el vulgui.

Si les crisis són bones, ja ho veurem. Que el projecte és erràtic sembla evident. L’estiu tot just comença i, ara més que mai, el Barça està en mans de Bartomeu. Tant de bo el seu entusiasme sigui contagiós.