TOT COSTA

L’error humà i la fallada del sistema

En un gir capriciós del destí, Valverde es va veure dijous a la nit defensant que el Barça no va fer res mal fet alineant Chumi al partit de Copa al camp del Llevant. Amb el que li costa donar oportunitats als joves, ja és mala sort que fer-ho hagi comportat un sidral tan considerable que la continuïtat de l’equip a la competició encara no sigui segura.

D’entrada, deixeu-me dir que honora Valverde la contundència amb què va blindar el vestidor davant un hipotètic error humà. El tècnic podria haver desviat la responsabilitat en el delegat o en els serveis jurídics del club i, en canvi, la va assumir. Que no hi ha mala fe en l’alineació de Chumi és evident, perquè si vols fer trampes no les fas amb un central del filial; però, llegint i rellegint l’article 56 del codi disciplinari de la Federació Espanyola, com a mínim és discutible i interpretable que la decisió que va prendre el Barça s’ajustés a la normativa. Ho demostra el fet que el Leganés es va trobar en una situació idèntica aquesta setmana i la Federació li va recomanar que no convoqués el seu jugador del filial.

Tot i que el Barça s’ha anat aferrant a diversos arguments de defensa -dijous, erròniament, confonent el significat del terme simultaneïtat de llicències i divendres ignorant el punt de l’article que no li donaria la raó-, la realitat és que al si del club es van adonar des del primer moment que estaven en fals i que només els salvaria que el Llevant hagués presentat la denúncia fora de termini.

Som al mateix punt on vam arribar amb la sanció de la FIFA: si consideres que una normativa és injusta -i aquesta ho és- o que la seva redacció no s’adiu amb l’esperit que persegueix, intenta que la canviïn abans d’interpretar-la a la teva manera i arriscar-te que et sancionin. Sent honestos, la majoria hauríem interpretat la norma com ho va fer el Barça, però la qüestió és que el Leganés ho va preguntar i el Barça no. Per sort, és probable que el defecte formal del Llevant deixi sense conseqüències l’errada barcelonista.

En tot cas, l’embolic normatiu, que tindrà continuïtat amb el soroll mediàtic dels que volen equiparar el cas amb el de Cheryshev, ha eclipsat la notícia important: l’esperada decisió de De Jong. Un no de l’holandès seria menys mediàtic però molt més dolorós que el de Griezmann. Mantinguem l’esperança fins a última hora, però no saber seduir un futbolista que encaixaria al Barça com en cap altre lloc ja no seria un error humà sinó una fallada del sistema.