TOT COSTA
Misc 10/06/2017

Si no hi som, de què presumim?

i
Jordi Costa
2 min
Si no hi som, de què presumim?

Entenc que la temporada del Barça actual no convida precisament a l’eufòria i a la celebració, i menys quan encara ressonen les festes de la duodécima. És probable que ni tan sols les paraules del millor entrenador de la història del club, en el sentit que l’hem encertada fitxant Valverde i que no li calen tants canvis per tornar a ser guanyador, tampoc no siguin suficients per aixecar-vos l’ànim. Però ell aquesta nit hi serà.

Entenc que tenir un expresident empresonat tampoc no us posa de bon humor, i sé que el fet que un excandidat a la presidència del club anunciï la voluntat d’endegar una moció de censura -que no vol dir gaire res, perquè amb la normativa actual és materialment impossible que aconsegueixi setze mil signatures de suport en dues setmanes- implica mala maror, però també explicita que el barcelonisme està viu i que no s’ho empassa tot. I també per això cal ser aquesta nit al Camp Nou.

Entenc que no us imaginàveu un partit de futbol 7, que no us interessi gaire veure els fills dels herois sobre la gespa -ho aprofito per dir que tampoc no veig la necessitat que les celebracions de títols actuals es converteixin en una llar d’infants improvisada- i que flipeu en colors quan Jose Mari Bakero, el comissionat de les celebracions dels 25 anys de Wembley, explica que el rival serà el Benfica perquè no es va plantejar mai que fos el Sampdoria. Però que la cosa s’hagi organitzat improvisadament o que no s’hagi publicitat bé no és culpa de Bakero. Ell era aquella nit a Londres, i abans a Kaiserslautern, i avui també serà a l’estadi.

També sé que, per més cruyffistes que hàgiu estat, algun cop deveu haver discrepat amb el mestre o no el deveu haver entès. Però ell aquesta nit no hi pot ser, i vosaltres sí que hi hauríeu de ser. Perquè l’homenatge d’avui és en bona part a Cruyff, l’inspirador de tot plegat.

I també és per aquella plantilla que avui frega la cinquantena, que potser ja no us ve tant de gust veure en calça curta com quan ens meravellaven en la seva joventut, però que mereixen l’escalf i el reconeixement per haver canviat la nostra història.

No tinc cap dubte que es podria haver fet millor, però s’ha acabat fent, que és el que compta. I ni tan sols no tenim l’excusa dels preus de les entrades, que són pràcticament gratuïtes. A mi, què voleu que us digui, em fa il·lusió veure’ls junts, recordant la família que van ser. Si avui no els acompanyem, si no els fem sentir com van ser d’importants, em pregunto de què podem presumir els culers com a afició.

stats