TOT COSTA

El pecat de deixar sol Messi

El més inquietant del descens d’assistència que ha registrat el Camp Nou, sobtadament, aquesta temporada, és que ningú en sap exactament l’origen. Com que no podem preguntar un per un als que han deixat d’anar-hi per què ja no hi van, la cosa té difícil solució perquè no es pot atacar l’arrel del problema. Us confesso que, en un moment del primer trimestre de la temporada, quan el futbol del Barça era més espès, estava convençut que el culer havia desertat perquè, amb el paladar refinat dels últims anys, s’avorria.

De fet, li vaig sentir dir a Piqué que la graderia es tornaria a omplir de seguida que la gent ensumés la millora evident de l’espectacle i l’arribada dels partits decisius. I la bona entrada que va registrar el derbi de fa una setmana, amanit amb el debut de Coutinho -els fitxatges il·lusionants sempre ajuden-, va semblar que confirmava la seva -nostra- teoria. Però la buidor de l’Estadi en els dos partits següents -el primer, contra un equip que lluita per evitar el descens, però el segon, una semifinal de Copa contra el tercer de la Lliga- m’ha descol·locat. Des del club afirmen que no hi ha una sola causa, sinó que és un problema multifactorial. I, efectivament, s’han d’ajuntar moltes raons perquè la mitjana d’assistència al Camp Nou, comparada amb la de la temporada passada en aquest moment del calendari, hagi baixat 14.000 espectadors.

Una dada esgarrifosa que no s’explica ni pels horaris -fa anys que es juga ben tard entre setmana, i el dia del Celta, un dissabte al migdia, l’entrada també va ser fluixa-, ni pels preus -que es van mantenir tot i una crisi econòmica duríssima-, i ni tan sols per la davallada de l’ocupació hotelera de la ciutat en els últims mesos que, teòricament, reflectiria un descens del turisme que s’ha fet cada cop més habitual a l’estadi en els últims anys. Òbviament, la conseqüència directa del descens d’assistència és que el club perd calers. Però també hi ha un peatge de falta d’escalf per a l’equip, i d’imatge de cara a l’exterior. Mentre decidim si la solució és abaixar els preus quan no hi hagi demanda i trobem una hora per jugar que ens vagi bé a tots, m’imagino què deuen pensar tota la resta d’aficions del món quan veuen que tenim el privilegi de gaudir de Messi en directe i el deixem sol perquè a la tele hi fan moltes repeticions. Només quan el millor de la història ja no hi sigui ens adonarem que tots, els que tenim fred, els que tirem de seient lliure i els turistes, hem pecat greument contra el futbol.

Etiquetes