El perfil com a prioritat
Periodista de Catalunya RàdioAra que homenatgem Cruyff amb motiu del primer aniversari de la seva mort, és interessant recordar que, quan va tornar al Barça com a entrenador l’estiu del 1988, no venia precisament d’obtenir grans resultats a la banqueta de l’Ajax. Una Recopa i dues Copes holandeses en tres temporades, però cap lliga. I així i tot, Núñez el va fitxar per al Barça. Molt probablement ho va fer per desarmar electoralment el seu rival Sixte Cambra i pel carisma indiscutible de l’holandès en una època sense referents esportius decents. En el millor dels casos, potser li va valorar que a l’Ajax, tot i no guanyar, va reinstaurar una filosofia futbolística des de la base fins a dalt. Fos pel que fos, en aquell cas Núñez la va encertar.
Per una vegada no va anar a buscar un entrenador campió del món com Menotti o un campió d’Europa com Lattek. Òbviament, no va ser una qüestió d’èxits sinó de perfil, un tècnic que no només dirigiria l’equip sinó que instauraria una cultura futbolística al club. I gairebé 30 anys després, es pot afirmar que va ser la millor decisió del mandat de Núñez i una de les millors de la història del club. Des d’aquell dia els entrenadors que han triomfat a la banqueta blaugrana no venien precisament d’aconseguir èxits. Potser Van Gaal seria l’excepció que confirma la regla, però ni Rijkaard, ni Guardiola, ni Luis Enrique tenien un palmarès enlluernador. Això sí: tenien una idea definida de futbol.
Dic això perquè, sense saber qui serà l’entrenador del Barça la temporada vinent, sé que hi ha uns paràmetres de tria, però no tinc clar quin criteri puntua més. Un cop descartat Sampaoli i la resta que no coneixen la casa per dins, semblava que Valverde caminava en solitari cap a la línia d’arribada, però a l’última recta ha aparegut Juan Carlos Unzué postulant-se no se sap ben bé si com a relleu de Luis Enrique o per fer saber al mercat que ell vol ser primer entrenador allà on sigui.
Jo em pregunto si el coneixement de la casa de Valverde, que va passar pel Barça dues temporades i en va marxar fa disset anys, el capacita més que Sampaoli o Löw, que no hi han sigut mai. I em pregunto si el coneixement intern, en aquest cas evident, d’Unzué li dona més punts que la llarga experiència de Valverde en vestidors de tot tipus. Tant de bo els responsables de la tria -que, per cert, un dia són set i l’endemà és Robert en solitari- tinguin criteri i encert. Però jo no puc evitar preguntar-me a qui triaria el Johan. I no estic segur que apostés per cap dels dos finalistes.
