Un pronòstic no tan clar

PeriodistaSi la JEC ens concedeix una estona de treva, avui estrenarem l’any futbolístic amb un Espanyol-Barça que arriba en unes coordenades tan oposades per a pericos i culers que tots els pronòstics assenyats ens portarien a una còmoda victòria blaugrana. Si no fos perquè -permeteu-me el tòpic- un derbi no respecta estats de forma i perquè aquest en concret porta incorporats uns quants condicionants que haurien de fer que els visitants se’n malfiessin.

Precisament perquè l’Espanyol no ha guanyat cap partit de Lliga al seu camp aquesta temporada, perquè és l’equip menys golejador i el més golejat, perquè fa 13 anys que el Barça no perd un partit del torneig de la regularitat en terreny blanc-i-blau i perquè els pericos fa setmanes que no emeten constants vitals, el derbi d’avui es pot convertir en un bumerang per als culers. Bé, per això i sobretot perquè el comportament dels de Valverde lluny del Camp Nou aquesta temporada és imprevisible. Tan aviat guanya al Metropolitano o a Milà com fa el ridícul al camp del Llevant.

Si la confiança en les forces pròpies és el primer que vol restaurar Abelardo a l’Espanyol, una premissa que s’ha de marcar el Barça és no donar aire al rival ciutadà, no permetre que se li avanci al marcador, com li ha passat tot sovint aquesta temporada. De fet, els barcelonistes només han sumat la meitat dels punts de Lliga -14 de 27- fora de casa i, en aquest cas, tornant de les vacances nadalenques, la probabilitat de dispersió mental augmenta exponencialment.

Segurament per invocar l’efecte contrari, Valverde s’endú Messi i Suárez a Cornellà. El sentit comú recomanaria no comptar amb dos futbolistes que només han fet dos entrenaments després de l’aturada i que han sigut repetidament castigats per les lesions musculars -tots dos es van trencar just al tornar de les vacances d’estiu- en el primer trimestre del curs. Encara menys a les portes d’una Supercopa que els obligarà a esprémer-se amb partits contra l’Atlètic de Madrid i -si superen la semifinal- el Reial Madrid en quatre dies. Però entenc que, juguin o no d’inici, el tècnic vol enviar als seus el missatge que no s’hi val a badar.

Pel que fa a l’Espanyol, fins i tot en una situació delicadíssima, el d’avui és un partit amb molt a guanyar -encara que sigui autoestima- i poc a perdre, terreny adobat per al desacomplexament. Per tot plegat, poques vegades ens trobarem amb un pronòstic tan clar a priori, però, ves per on, jo no em jugaria un ral per la concentració i la victòria del Barça.