Els riscos de Bartomeu

Diuen els qui coneixen Bartomeu que té un caràcter més fort del que transmet en públic. I aquesta setmana n’hem tingut una mostra quan ha confirmat Valverde i ha fet valer així el seu poder per damunt d’una part -no tota- de la seva junta, enmig de la confusió mediàtica i, sobretot, contra el parer d’un sector majoritari de l’opinió pública. Se li poden retreure altres coses però no que no sigui fidel al que li dicta el seu criteri o el dels qui l’assessoren.

És cert que el president havia repetit en diverses ocasions que Valverde és el seu entrenador, i que, havent-lo renovat al febrer, no hauria estat congruent despatxar-lo ara, però s’ha d’admetre que era el més fàcil de cara a la galeria. Perquè el més mínim contratemps que es produeixi d’ara endavant ja no li carregaran al deure del tècnic, ni dels futbolistes, sinó al seu, per no haver pres mesures dràstiques davant la decadència de l’equip. En definitiva, que sense tocar res, ni entrenador, ni director esportiu, pren riscos suposo que calculats, perquè l’única manera de resoldre la vulgaritat que desprèn el joc de l’equip passa ara pels fitxatges.

Al marge de l’operació rejoveniment que abanderen De Jong i De Ligt, també és un altre risc el segon intent de fitxar Griezmann, ja segellat segons la Cadena SER. Per contrast amb els elogis de fa un any, que Messi respongui secament que no opina del francès sona que ja no el vol a la seva taula i, per tant, que si aterra al vestidor, serà contra el desig del seu líder. Així és com hauria d’haver estat sempre, però la realitat dibuixa el perill potencial que el president topi amb uns futbolistes que, fins ara, han estat intocables.

I en paral·lel de la situació esportiva, sorgeixen les urgències econòmiques de l’entitat. És sobradament conegut que la massa salarial està fora de control des de fa temps, i aquesta setmana Catalunya Ràdio informava que el Barça necessita vendre jugadors per valor de 70 milions abans del 30 de juny si vol quadrar els comptes de la temporada. Ja entenc que, a la majoria de culers, els balanços no els fan ni fred ni calor, però una cosa va obligadament lligada a l’altra -si no vens, no pots fitxar-, llevat que Bartomeu s’hagi decidit per una fugida endavant i que els números vermells se’ls trobi qui el rellevi a la llotja. Perquè si la determinació a l’hora de mantenir decisions no va acompanyada d’imaginació i una certa gosadia, també correm el risc que l’any vinent ens tornem a avorrir i a veure la final de la Champions per la tele.