TOT COSTA

El sentit comú com a obligació

La plantilla del Barça és millor que la del curs passat, però sí que sembla més profunda i versàtil

El Barça arriba a l’estrena de la Lliga amb sensacions oposades a les de fa un any. Per descomptat, no arrossega la motxilla de la repassada que havia rebut de l’etern rival, però sobretot desprèn sensació de tranquil·litat després d’un estiu -Griezmann a banda- sense accidents.

De fet, diria que el millor que li ha passat al Barça s’ha produït lluny de Barcelona, ja que la sortida de Cristiano Ronaldo del Reial Madrid pot tenir un efecte molt més catastròfic que el que va provocar al Camp Nou la fuga de Neymar. És sorprenent que una part del madridisme hagi necessitat la derrota a la Supercopa per adonar-se que Bale i Benzema junts no fan ni mig CR7, i que neutralitzar la pèrdua d’un futbolista que garantia vora cinquanta gols per temporada no és fàcil. És cert que els blancs continuen tenint millor mig del camp que el Barça -ara, sense Iniesta, encara més- però ja no disposen d’aquell comodí capaç d’inventar-se un gol quan el seu equip més ho necessitava. No descarto que Florentino Pérez es tregui algun as de la màniga en les dues de setmanes que queden de mercat però dubto, fins i tot en el cas que fos Neymar, que li quedi una plantilla tan competitiva. I, tot plegat, amb un entrenador nou que, com Valverde la temporada passada, encara ho té tot per demostrar.

Com ja es preveia, el del Barça ha sigut un estiu marcat per l’estretor econòmica i, en conseqüència, pel sentit comú. Perquè treure’s del damunt futbolistes que mai no haurien d’haver aterrat al Camp Nou -encara n’hauria de sortir algun més- també és una manera de millorar la plantilla, i més si aconsegueixes recuperar més diners dels que hi vas invertir. Els fitxatges són d’aquells que Bartomeu definiria com a poc il·lusionants però que donen més eines a l’entrenador. Un central -Lenglet- que calia fitxar per la relació qualitat-preu, un migcampista -Arthur- poc conegut però que ha insinuat bona comprensió del joc de posició, un extrem amb recursos i gol -Malcom- no sobra mai, i Arturo Vidal sona a concessió a Valverde perquè no es pugui queixar -no fos cas- que li falta un futbolista d’aquests de cama forta.

Amb l’adeu d’Iniesta, fa de mal dir si la plantilla del Barça és millor que la del curs passat, però sí que sembla més profunda i versàtil. Veurem fins on pot arribar el ben reforçat Atlètic de Simeone, però el Barça em sembla el gran favorit per guanyar la Lliga. I ja se sap que, per optar al desig de Messi de recuperar la Champions, el camí passa per fer-se fort al torneig de la regularitat.

Etiquetes