Misc 09/02/2011

Visca la República!

i
Jordi Creus
3 min

Fa uns dies, uns turistes francesos que passejaven per la plaça de Sant Jaume es van sorprendre en contemplar una multitud vestida amb roba habitual dels anys trenta del segle passat. La seva sorpresa va augmentar en veure aparèixer als balcons de l'Ajuntament i de l'actual Generalitat un munt d'actors que interpretaven uns personatges que no coneixien de res però que, era fàcil d'intuir, havien estat peces clau de la història del país que visitaven. Sense saber-ho, el Pierre i la Marie havien retrocedit fins al 14 d'abril del 1931 de la mà de Toni Soler i la gent de Minoria Absoluta, que aquell dia, amb Manuel Huerga de director, gravaven una part del seu documental de ficció Macià contra Companys .

Els turistes francesos no ho sabien, però falta poc més de dos mesos perquè es compleixin vuitanta anys d'una efemèride, la del 14 d'abril del 1931, sense la qual és difícil explicar la realitat de la Catalunya dels nostres dies. Aquell dia, el president Macià, "interpretant els sentiments i els anhels del poble", va proclamar "la República Catalana com a estat integrant de la Federació Ibèrica". Aquesta proclamació, molt d'acord amb el tarannà i amb el passat del líder separatista, va ser l'acte de sobirania més important ocorregut mai a Catalunya des de l'any 1640, quan el llavors president de la Generalitat, Pau Claris, va separar temporalment el Principat de la resta de la monarquia hispànica. Ara bé, el gest de l'Avi va durar poc. Només tres dies, farcits d'intenses negociacions amb els representants del govern de la nova República Espanyola. Finalment, Macià va haver de renunciar al somni i, tot reconeixement que aquell era el dia més trist de la seva vida, restituir un autogovern molt menys ambiciós que recuperava el nom d'una de les nostres institucions ancestrals: la Generalitat.

Aquesta és la gràcia de tot plegat, perquè Macià, tot i ser conscient de la dolorosa renúncia que aquesta acció comportava, va saber, una vegada més, teixir lligams amb la història. I així, va unir la Catalunya del segle XX amb la Catalunya anterior a la derrota de la Guerra de Successió -una derrota que, no ho oblidem, va significar la pèrdua de la sobirania i de les institucions d'autogovern-. D'aquesta manera, més de 200 anys després de l'11 de setembre del 1714, els republicans catalans ajuntaven passat i present amb la recuperació d'un òrgan que, creat al segle XIII i consolidat al XIV pel rei Pere III el Cerimoniós, havia estat una peça clau de tot l'entramat polític i institucional del país durant segles.

Amb uns arguments que es podrien utilitzar avui, quan determinats polítics espanyols sembla que ens volen fer creure que la singularitat de Catalunya va néixer amb la Constitució del 1978, Francesc Macià deixava ben clar que l'autogovern no era producte ni de la benevolència de cap dirigent espanyol ni de cap caprici legislatiu. Els drets nacionals dels catalans clavaven les seves arrels en un passat força més llunyà i en una història i unes institucions truncades l'any 1714 amb la victòria borbònica.

Aquesta és la realitat de tres dies -del 14 al 17 d'abril del 1931- que lamentablement no han rebut tota l'atenció que mereixien i sense els quals, com deia abans, seria difícil d'entendre no només l'època republicana, sinó també l'evolució de l'autonomia catalana d'ençà de la mort de Franco i la Transició.

Els turistes francesos van marxar cap a l'hotel sense entendre gaire bé què era allò que havien vist. Sense entendre que aquell home de cabells blancs al qual donava vida l'actor Fermí Reixach (impressionant la semblança amb Francesc Macià) va ser un dels personatges més carismàtics que ha donat la història de Catalunya. Sense entendre que l'atzar de la passejada els havia dut a reviure una de les jornades clau del nostre passat i el moment àlgid dels tres dies que va tenir vigència la República Catalana. I, l'endemà, van marxar cap a Lió sense entendre per què els catalans som tan complicats i perquè, de tant en tant, el seny més esmorteït dóna pas a la rauxa més engrescadora.

stats