15/09/2011

Un consell per a García Albiol

4 min
Un consell per a García Albiol

Indignació equivocada . Diumenge passat, quan l'espai de manifestació en què jo em trobava ja gairebé arribava davant de l'estàtua de Rafael Casanova, no em vaig poder estar de discutir-me amb una senyora de Vilafranca del Penedès. Feia estona que li sentia mostrar amb vehemència la seva indignació amb la decisió de Xavier García Albiol de suspendre els actes oficials de la Diada (Nacional) de Catalunya a Badalona. Amb el cuc de l'orella demanant clemència, vaig rebatre els seus arguments amb la màxima contundència de què vaig ser capaç. Així, davant de la seva perplexitat, li vaig fer saber que, des del meu punt de vista, el que era irritant de veritat no eren les absències, sinó les presències dels populars en uns actes dins dels quals acabaven esdevenint uns veritables alienígenes. Vaja, com si una delegació dels Guardians de la Revolució Iraniana assistissin, encapçalats per l'aiatol·là Ali Khamenei, a la Festa del Porc i la Cervesa de Manlleu.

Teatre del bo. Una de les coses que més valoro en una persona i, per tant, en un polític és la coherència dels seus actes. Per això, a diferència de la senyora de Vilafranca i de la majoria de gent del meu entorn, no sols no m'he enervat amb la decisió de l'alcalde de Badalona, sinó que l'he trobat lògica amb els seus plantejaments polítics. La resta, com diria Mourinho, és teatre i del bo. ¿Què s'esperaven tant l'oposició més frontal com aquells que, amb la seva abstenció, van fer possible el seu accés a l'alcaldia i que ara clamen com si fossin indignats del 15-M? ¿Que García Albiol deixaria buit el pal de l'Ajuntament reservat a la bandera espanyola? ¿Que participaria com a ponent en el tradicional acte d'Òmnium Cultural per commemorar la Diada? ¿Que davant de l'amenaça d'una moció de censura que no es creu ni el més beneït de la ciutat rectificaria i es convertiria en un entusiasta de la immersió lingüística a les escoles catalanes? El que deia, teatre.

Fora caretes. Xavier García Albiol fa temps que es va treure la careta. I ha respost a un dels seus primers reptes com a alcalde amb l'altura de mires (no només física, evidentment) que tots li suposàvem i que caldria que es fes encomanadissa a la resta dels seus companys del PP català. I més ara que ells i els seus coreligionaris de la resta de l'Estat estan a les portes d'una victòria que les enquestes intueixen que serà històrica. Per la meva part, com a humil ciutadà que, a causa de la ubicació del seu lloc de treball, passa bona part del dia dins del terme municipal badaloní, voldria donar-li un consell per acabar de reblar el clau de la seva coherència.

Una nova Diada. Senyor García Albiol, després d'apartar el seu Ajuntament de la celebració de la Diada, no es talli ni un pèl i instauri una nova commemoració que estigui més d'acord amb els seus postulats polítics. Podria proposar-li, per exemple, el 27 de gener, data de l'entrada de les forces franquistes a Badalona, però no es preocupi, que me'n guardaré prou de fer-ho. Sí que, en canvi, més que res per allò de la distància temporal, em veig amb cor de suggerir-li de declarar festiu el 26 de juliol. Per què? Doncs perquè segons una carta escrita aquell mateix dia del 1713 pel duc de Pòpuli (alt comandament militar de les forces borbòniques durant la Guerra de Successió) i localitzada recentment per l'historiador Antoni Muñoz a l'Arxiu Històric Nacional de Madrid, la llavors petita vila de Badalona hauria estat ocupada en aquella data. Just l'endemà que les tropes filipistes tanquessin el setge sobre una Barcelona que encara resistiria fins a l'11 de setembre de l'any següent.

Visca Felip V! Fins i tot, senyor alcalde, podria enviar una brigada municipal a enderrocar el monòlit que es va bastir a la plaça de la Plana en homenatge "als herois badalonins i a tots els que van lluitar en defensa de les nostres irrenunciables llibertats". En el seu lloc en podria aixecar un altre que honorés el mencionat duc de Pòpuli, l'home que aquell 1713 va fer arribar la modernitat a la fins llavors arcaica vila de Badalona. O encara millor, per guanyar els favors de la casa reial, el podria dedicar directament al gran monarca Felip V. Sap qui és? Sí home sí, aquell rei Borbó -senzill i simpàtic com són tots els Borbons- que tant va fer per Catalunya i per la seva gent durant i després de la Guerra de Successió. I el que digui el contrari, gitano romanès!

Ni afusellats. Perquè ja se sap que els catalans som persones donades a l'exageració i a la queixa constant i sense fonament. Ho coneix tan bé vostè com el president d'honor del seu partit, Manuel Fraga, que en una magistral classe d'història ens va deixar clar que el resultat de la Guerra de Successió només va representar un "canvi de règim polític". Així doncs, res de milers de morts, d'exiliats, de pobles i ciutats cremats... Si fins i tot el conseller en cap Rafael Casanova "no va ser ni afusellat"! Certament, com tampoc no va ser afusellat el general Josep Moragues. A aquest darrer, després de ser detingut el maig del 1715, simplement el van torturar salvatgement, el van arrossegar lligat a un cavall pels carrers de Barcelona i el van esquarterar. Ah! I el seu cap va estar penjat durant 12 anys dins d'una gàbia dalt del portal de Mar de Barcelona per escarmentar la dissidència contra el nou ordre. Però tret, cap ni un!

stats