I el món encara roda...

F alsos endevinaires. Sortosament, les interpretacions més catastrofistes sobre les suposades prediccions dels maies no l'han encertat! Si aquests endevinaires de pa sucat amb oli haguessin tingut raó, durant el dia d'ahir (no sé si al matí, la tarda o la nit, ja que desconec si l'horari de la predicció era el de Tegucigalpa, el de Picamoixons o el del centre de la Xina Popular), el planeta Terra hauria quedat destruït i, per tant, avui cap de vostès tindria el plaer d'anar passant les pàgines d'aquest diari que tenen a les mans.

De Plató a Belén Esteban. Anem a pams: segons les paraules que els més lletraferits d'entre els maies van escriure sobre unes pedres sagrades, l'actual edat del món (la de Keops i Ramsès II, la de Plató, la de Juli Cèsar, la de Genguis Khan, la de Jaume I, la de Zheng He, la de Leonardo da Vinci, la de Moctezuma, la de Caravaggio, la de Felip V, la d'Abraham Lincoln, la de Luther King, la de Pol Pot, la de Nelson Mandela, la de Belén Esteban...) hauria començat a caminar un 13 d'agost de l'any 3114 d'abans de la nostra era. I ho hauria fet sobre les cendres encara fumejants d'una etapa anterior destruïda, tal com hauria anat succeint de manera cíclica des de l'inici dels temps. Perquè, sempre segons els maies, les anteriors edats del planeta van acabar totes de manera sobtada a causa d'un cataclisme després que haguessin passat exactament 5.125 anys i 133 dies.

Un any ple de profecies. Aquest 2012 ha estat terreny adobat per a les teories més al·lucinants a l'entorn de les suposades prediccions maies. Uns avisaven sobre un augment desbocat de l'activitat solar que ens rostiria com si fóssim pollastres a l'ast. Els altres advertien que el 21 de desembre del 2012 tindria lloc una inversió en els pols magnètics de la Terra que comportaria un desastre tan gran com l'explosió de 100.000 bombes atòmiques. Els de més cap aquí explicaven que, tal dia com ahir, un astre misteriós anomenat Niburu xocaria contra el nostre planeta i causaria una enorme mortaldat. I, encara, els de més enllà vaticinaven que un exèrcit d'extraterrestres transportats en naus de més de 10 quilòmetres de diàmetre desembarcarien en diversos punts del món amb ganes de brega.

El reverend i l'astròleg. Certament, avui 22 de desembre, el món continua girant, cosa que demostra l'estupidesa dels personatges que van crear -i van ajudar a fer córrer- unes teories que, d'altra banda, tenen molt poc a veure amb el que diuen que van predir els maies. Però res d'això és nou. Al llarg de la història massa sovint s'han propagat teories bastides per il·luminats amb una certa capacitat d'influència que han advertit de la proximitat de la fi del món. Podríem parlar dels atacs de pànic que es van escampar per Europa abans de l'any 1000 o de les pors arreu del continent sobre la imminent destrucció del planeta el 1666. I, més recentment, entre molts d'altres, sempre ens podem referir a personatges patètics com el reverend ultradretà Pat Robertson, que va predir que durant la dècada dels 80 del segle passat el foc destruiria el món com a pas previ al retorn de Jesucrist a la terra. O el pintoresc astròleg nord-americà Richard Nolle, que sense fer cas dels que parlaven de l'escalfament global, va escriure que el 5 de maig del 2000 començaria una nova i terrible època glacial que en poc temps esborraria tot rastre de vida al nostre planeta.

Consulta verinosa. Ara que, si volen que els digui el que penso, totes aquestes reaccions quedaran curtes davant de les bajanades apocalíptiques que ja han començat a surar a propòsit del pacte entre Artur Mas i Oriol Junqueras d'aquesta mateixa setmana. A Madrid, però també a casa nostra, fa temps que ens hem acostumat a contemplar unes actituds encara més histèriques que les que, el 1910, van sorgir arran de les tesis de Camille Flammarion. Aquest astrònom francès va teoritzar que la cua del cometa Halley, que en aquelles dates era visible des de la Terra, desprenia un gas elevadament verinós. Tan verinós com el possible trencament d'Espanya. Redéu!