El segrest de la Mare de Déu

Avui no els parlaré del nou govern, que un dia treu pit parlant-nos de la importància d'internacionalitzar el procés nacional català i l'endemà -hola, Duran!- s'arronsa i esborra el nom d'Afers Exteriors del nou departament de la Presidència. Tampoc voldria estendre'm sobre aquest fenomen anomenat Ciutadans. Amb ell, bona part dels mitjans estatals han fet un doble salt mortal i han adaptat la multiplicació dels pans i els peixos a la multiplicació dels vots. Així, amb un escàs 7% dels sufragis, les bajanades de Rivera, Cañas i Cia. obtenen un ressò i una transcendència inversament proporcional a la representativitat dels personatges.

Però no, avui no toca. Avui m'han de permetre que, plenament imbuït per l'esperit de Reis, faci esment a una altra notícia que aquests dies també ha ocupat molt espai en aquests mitjans als quals feia referència unes ratlles més amunt.

Jesús dormint al caixer. Es tracta d'uns fets que han tingut l'epicentre a Galícia. Concretament a la plaça de l'Obradoiro de Santiago de Compostel·la. Allà, la figura del Nen Jesús del seu tradicional pessebre va ser segrestada per un grup fins llavors desconegut amb l'objectiu de cridar l'atenció sobre la precarietat amb què han de viure moltes famílies de la ciutat. Així, la imatge del petit Jesús, abans de ser alliberada, va passar una nit dins d'un caixer automàtic de la ciutat gallega, "tal com es veuen obligats a fer tants altres ciutadans anònims de la nostra societat afectats per les retallades, l'atur i els desnonaments".

Una acció contra el franquisme. Aquesta iniciativa, que ha aconseguit un èxit mediàtic evident, té alguns punts de coincidència amb una altra acció duta a terme a casa nostra l'any 1967, en aquell cas per denunciar la dictadura i l'opressió que patia el poble català. Anem-hi. Durant els primers dies de juliol, les autoritats franquistes ultimaven els detalls de l'acte de coronació de la Mare de Déu de Núria, que havia de tenir lloc en aquell santuari ripollès amb un convidat estrella: el dictador. Però la matinada del dia 9, un grup d'activistes van dur a terme una acció que, tot i ser silenciada per la premsa franquista, va obtenir un gran ressò en els principals mitjans europeus. L'acció va consistir en el segrest de la que havia de ser la protagonista de l'acte, és a dir, la talla romànica de la Mare de Déu.

La suplent, titular. Malgrat els esforços i el zel de les autoritats franquistes, l'acte de coronació va quedat molt deslluït, ja que va haver de fer-se amb una imatge suplent: la còpia de guix que es guardava al santuari. En certa manera és com si en la gala d'entrega de la Bota d'Or a Messi, l'argentí no aparegués i recollís el trofeu, per exemple, Alexis Sánchez, que aquesta temporada encara no ha marcat ni un sol gol. Així, mentre la Guàrdia Civil escorcollava, interrogava i atonyinava sospitosos pel Ripollès, la Mare de Déu era ocultada, primer, en una masia de Vallgorguina i, després, en un pis del carrer Guilleries de Barcelona.

Lladres i sacrílegs. A diferència del del Nen Jesús de Compostel·la, el segrest de la Mare de Déu de Núria va ser extremadament llarg: va durar 4 anys, 6 mesos i 18 dies. No va acabar fins que l'historiador i advocat Josep Benet es va desplaçar amb ella a Montserrat per entregar-la a un representant del bisbe d'Urgell. En aquell moment ja s'havien complert la majoria de condicions que els segrestadors havien exigit per retornar la imatge. De fet, aquell mateix 28 de gener del 1972, Narcís Jubany prenia possessió com a arquebisbe de Barcelona. Amb ell, la majoria dels bisbes de les diòcesis catalanes ja eren fills del país, cosa que representava una gran victòria per als sectors catalanistes i catòlics, entre els quals s'enquadraven els responsables de l'acció. Per la meva banda, em quedo amb les paraules rabioses d'aquell gran demòcrata que va ser Manuel Fraga, que va acusar els activistes de " ladrones y sacrílegos ". Sens dubte, per al llavors ministre d'Informació i Turisme era molt més cristià avalar les penes de mort del franquisme. Amén!