Grans finals

"Sembla que aquest cop va de debò, no?", diu el polític d'esquerres al polític de dretes mentre l'ascensor baixa mansament. O potser és a l'inrevés, potser és el polític de dretes qui ho ha dit al polític d'esquerres. O no, potser és el polític independentista qui ho ha dit al polític espanyolista, o al contrari. Bé. És igual. Si fa no fa...

Hi ha moltes frases finals de pel·lícula que són memorables. Per a mi, una de les millors és l'última rèplica d'Els intocablesd'Eliot Ness. Guió de David Mamet. Paraules majors. Us la recordo. Hi ha un jove reporter que el va seguint tota la pel·li mentre ell lluita contra els gàngsters que fan tràfic d'alcohol. És l'època de la llei seca als Estats Units i el consum de licor està prohibit. Investigant i buscant proves per detenir aquestes bandes, Eliot Ness rep pressions de tota mena, els seus companys són assassinats de la manera més vil, la seva família és amenaçada i s'ha d'amagar. El que vulguis i més. Doncs a l'última escena, quan Ness, que ha deixat en aquesta batalla contra el crim organitzat algunes de les coses que més estimava, ja ha aconseguit ficar l'Al Capone a la presó, el periodista aquest que anava seguint les seves investigacions l'atura al carrer i li pregunta: "Senyor Ness, sembla que aboliran la llei seca, què farà vostè, ara?" I ell respon: "Prendre'm una copa". És un gran final. Té la virtut de fer-te veure tota la història d'una altra manera. Eliot Ness és un defensor de la llei, aquesta és la seva raó de ser. No es fa preguntes sobre si la llei és justa o injusta. La defensa i prou, i el dia que les coses siguin diferents, la seva actitud també serà diferent. Lògic.

Doncs jo, d'uns quants, ara que sembla que la cosa va de debò, m'agradaria sentir-ne la resposta a una pregunta similar: "Sembla que això de l'ETA s'està acabant... Què fareu, ara?" No sé si seran tan brillants, tan lúcids com Eliot Ness.