L'acte creatiu

Dos amics, companys d'inquietuds intel·lectuals, pugen junts a l'ascensor. Un d'ells es fixa que l'altre du sota el braç el diari d'avui, l'especial que l'ARA dedica a Joan Miró, i això li fa recordar una anècdota: "L'any 69, al Col·legi d'Arquitectes de Barcelona van fer una gran exposició sobre Joan Miró. El meu pare hi va ser i em va explicar un succés que pot il·lustrar aquella discussió que teníem l'altre dia sobre l'art contemporani. Es veu que els organitzadors van demanar a Miró que fes una mena d'acció, de performance , a l'exterior de l'edifici. L'home va decidir fer un mural que resseguís totes les finestres de la planta baixa. Va agafar quatre col·laboradors, cadascun responsable d'un dels quatre colors amb què sempre treballava, i després ell hi donaria el toc final de color negre amb una escombra. La convocatòria va ser tot un èxit. Una munió de gent es van reunir davant de la seu del Col·legi per ser testimonis en directe, potser per primer i únic cop en la seva vida, de la màgia que envolta l'acte creatiu. I amb aquest ambient, l'artista i els seus ajudants van començar l'obra. Les formes anaven omplint lentament el mural i la gent guardava un respectuós silenci perquè res no destorbés la inspiració del pintor. L'expectació, però, era tanta que no es podien evitar els sorolls ni, fins i tot, les empentes per mirar d'arribar a primera fila i no perdre's ni un sol moviment de l'artista. En una d'aquestes empentes, algú va donar una puntada de peu involuntària a una escala. Sobre l'escala, malauradament, hi havia un pot de pintura, que va caure i va esquitxar un bon pany de mural que ja estava pintat. En veure-ho, la multitud va fer un «oooh», ple d'angoixa. Havien fet malbé una obra d'art... Joan Miró es va acostar a l'esquitxada, se la va mirar i amb la seva escombra la va escampar una mica més, i la va deixar allà. Després va continuar pintant com si res no hagués passat... Aquesta és l'anècdota que el meu pare em va explicar sobre Joan Miró i l'art contemporani".