Segon origen

"T'imagines que, ara, quan sortim de l'ascensor, el món ha canviat?" Pau Gasol es mira el seu germà: "Què dius?" "Sí, com en aquell llibre que ens van fer llegir al col·le d'una noia que es tirava a una bassa, bussejava i quan tornava a sortir tothom havia mort a la Terra. Com es deia?" "La noia?" "No, el llibre." Abans de respondre, perquè sap la resposta, el Pau observa el Marc i pensa que potser li convé canviar d'equip. Ell sap el que significa viure a Memphis i que arriba un punt en què comences a perdre la concentració. " Mecanoscrit del segon origen ". "Això. Doncs estava pensant què passaria si, ara, quan s'obrissin les portes de l'ascensor, a fora, tot hagués canviat, però nosaltres no, perquè érem dins d'un ascensor", repeteix el Marc.

Els germans Gasol estan acostumats als canvis. Des de ben joves, el fet de ser tan bons esportistes els ha portat a tenir una vida molt diferent de la majoria de nois de la seva edat: entrenaments, victòries, derrotes, viatges, entrevistes, companys d'arreu del món, diners, més viatges... fins arribar a instal·lar-se i a triomfar als Estats Units, el país on el bàsquet és el rei. No és la biografia de dos nois normals de vint-i-pocs anys però, esclar, ells no són dos nois normals. Han lluitat per aconseguir un somni i gràcies al seu esforç i a la seva tenacitat han arribat al punt més alt de la seva professió. Són un mirall on tots els esportistes voldrien veure's reflectits. La imatge de l'èxit. També són un orgull per al seu país, que en segueix la progressió amb interès, gairebé amb devoció. I tant que estan acostumats als canvis, i saben gestionar-los. Si han arribat on han arribat és perquè han mantingut una línia de treball constant i mai no han rebaixat els seus objectius.

"Marc, què vols dir que hagués canviat tot?" "No, estava pensant què passaria si quan s'obrís la porta de l'ascensor, per art de màgia, tothom fos tan alt com nosaltres".