Carta oberta als Estudiants 9N

La vostra plataforma, que agrupa bona part dels sindicats d’estudiants del país, ha convocat unes jornades de vaga els dies 7 i 8 d’octubre a favor de la consulta del 9-N i com a rebuig a la seva suspensió per part del Tribunal Constitucional. És evident que la convocatòria de vaga és absolutament legítima. Deixeu-me dir també que comparteixo plenament la vostra indignació pel menyspreu de l’Estat a la voluntat majoritària de la població catalana de poder decidir lliurement el seu futur.

Dit això, m’agradaria compartir amb vosaltres un parell de reflexions sobre la convocatòria del 7 i 8 d’octubre, motivades en part per les informacions que m’han arribat sobre alguns dels preparatius que s’estan fent.

La meva primera reflexió gira al voltant del sentit mateix d’aquesta vaga. La lògica d’una vaga és ser un instrument de pressió sobre l’altra part (una empresa, un govern, etc.) perquè faci concessions respecte a alguna qüestió en litigi. La vaga és una eina efectiva en la mesura que generi uns costos a la contrapart (per exemple, les pèrdues que una empresa va acumulant dia a dia o una mala imatge pública). En el cas d’aquesta vaga, l’adversari està ben definit: el govern espanyol i tot l’aparell de l’Estat al seu servei. L’objectiu últim també ho està (votar!). El que no està tan clar és l’adequació de l’instrument a l’objectiu. En aquest sentit és important preguntar-se: ¿quins perjudicis representarà aquesta vaga, fins i tot en el supòsit d’un gran èxit, per al govern espanyol? No em resulten gens obvis. En el millor dels casos, els semblarà irrellevant per als seus interessos i podran ignorar-la. El suport popular a la consulta, i el seu caràcter transversal, ja ha quedat prou clar després de les manifestacions dels últims anys. És difícil d’imaginar que una vaga sectorial pugui amplificar de forma significativa el missatge de les darreres mobilitzacions o la visibilitat de la nostra causa arreu del món. Però el que més em preocupa és el rèdit que l’adversari en podria treure si les coses no es fessin bé, fins i tot -repeteixo- en el cas d’un gran èxit de la convocatòria.

Això porta a la meva segona reflexió. La vaga del 7 i 8 d’octubre representa, possiblement, la primera ocasió des de l’inici del procés en què la reivindicació a favor de la consulta -feta fins ara en positiu i amb un to festiu i plenament respectuós amb els ciutadans que no la comparteixen- pot provocar situacions conflictives indesitjables. Això es produirà en la mesura en què els organitzadors -vosaltres- tolereu, com és freqüent en aquests casos, la utilització de mètodes coactius per impedir a les persones que ho desitgin (estudiants, professors o membres del PAS) dur a terme la seva activitat habitual amb normalitat. O que permeteu accions amb forta repercussió mediàtica però que suposin una molèstia important per a molts ciutadans. Imatges de barricades que impedeixin els accessos a les aules i despatxos, o ocupacions no anunciades d’accessos clau a Barcelona, no suposaran cap cost per als nostres adversaris, però contribuiran a validar l’argument de “divisió” i “enfrontament” dintre de la societat catalana que aquells enarboren a tort i dret. No és el moment de fer-los regals.

Més enllà de la vaga del 7 i 8 d’octubre, aquesta situació es podria repetir en les properes setmanes si les previsibles mobilitzacions i accions reivindicatives no es dissenyen amb plena consciència de quins són els nostres objectius. El moviment independentista ha de guanyar el cor i el cap de tants catalans com sigui possible que ara es mostren escèptics, indecisos o fins i tot contraris a l’estat propi. Moltes de les accions previstes per Òmnium i l’ANC van encaminades a aquest objectiu, i tenen un to constructiu i positiu impecable. Seria un error estratègic gravíssim planificar accions reivindicatives sense valorar amb antelació l’impacte que poden tenir en el benestar dels nostres conciutadans i en la seva percepció sobre el moviment i el procés. Cal tenir present qui és el nostre adversari i com podem passar-li factura per la seva intransigència antidemocràtica, sempre sent conscients de les possibilitats limitades que ofereix una lluita tan desigual, i amb el rebuig a la violència de qualsevol tipus com a línia vermella infranquejable. Les campanyes en mitjans i fòrums internacionals són, en aquest sentit, un bon exemple d’acció útil i efectiva.

I, en qualsevol cas, cal fer el possible per minimitzar qualsevol perjudici per als nostres conciutadans. Les destrosses de mobiliari urbà o de comerços i altres accions similars poden ser, en aquest sentit, molt perjudicials. Ara és l’hora de guanyar aliats, no de perdre’ls. Si no fos així, les iniciatives més espectaculars i de gran èxit aparent es convertirien en victòries pírriques que, paradoxalment, només farien que beneficiar l’adversari. Les estan esperant amb candeletes.

Hem de desitjar que la vaga no representi la primera d’aquestes victòries pírriques i que, al final del dia, ofereixi un balanç positiu. Perquè això sigui així caldrà que els Estudiants 9N actueu amb la mateixa combinació d’imaginació, determinació i prudència que ha caracteritzat fins ara la nostra revolta. Bona sort!