LES CANÇONS DE L'ESTIU
Misc 20/07/2020

El ‘summer hit’ de la ciutat de l’automòbil

i
Jordi Garrigós
2 min

‘Dancing in the street’, de Martha and The Vandellas (1964)

El concepte cançó de l’estiu fa setanta anys que existeix. A principis dels cinquanta als Estats Units i Anglaterra ja utilitzaven el terme summer hit per definir la cançó més mediàtica dels mesos de vacances, una idea que es va estendre a altres països, com França i el seu tube de l’été. Als seixanta ja era pràcticament un gènere en si mateix, sobretot pel gran creixement de la indústria, que repartia els números 1 en diverses direccions, com la invasió britànica del Swinging London(The Beatles, The Kinks, The Who) per la banda anglesa i el soul pop de la Motown per la nord-americana. D’entre aquests últims, un batalló de grups i solistes afroamericans van dominar les llistes a plaer durant tota la dècada: Marvin Gaye, The Supremes, Stevie Wonder, The Marvelettes, i les protagonistes del summer hit del 1964, Martha and The Vandellas.

Dancing in the street es va publicar el 31 de juliol i va convertir-se en un himne a Detroit, capital mundial de l’automòbil i el soul. La llegenda diu que William Stevenson i Marvin Gaye van escriure-la després de passejar en cotxe pels carrers de la ciutat i veure nens jugant amb les boques d’incendis, una imatge que va recrear molts anys després Spike Lee a Haz lo que debas. La Motown, que en aquell moment funcionava amb un engranatge perfecte de composició, producció i interpretació, va decidir que la cançó la gravés Martha Reeves, que havia treballat de secretària a la discogràfica mentre esperava una oportunitat. Solista esplendorosa, un any abans ja havia obtingut un número 1 amb Heatwave.

Va ser un èxit instantani, una oda al ball desfermat i un artefacte que cridava al desenfrenament urbà. Dancing in the street incitava a prendre els carrers amb tanta intensitat que va ser adoptat pel moviment pels drets civils, iniciativa que va rebutjar Reeves. “Només vull que us aixequeu i balleu”, va dir. Una dada que parla de la seva grandesa és la nòmina d’artistes que n’han gravat una versió: The Kinks, Van Halen, The Mamas and the Papas, Little Richard, Grateful Dead, Phil Collins i, especialment, David Bowie i Mick Jagger en format duet.

stats