En francès, aquesta novel·la d’Émile Zola que forma part del cicle dels Rougon-Macquart du el títol de L’assommoir. El verb assommer vol dir estabornir, estassar, que és, en definitiva, la manera que tenen...

Sovint, quan llegeixo un poema -un poema que expliqui alguna cosa, s’entén-, em pregunto quina devia ser la imatge que el va desencadenar, l’impuls seminal. En el titulat Joc, Joan Vinyoli va reflexionar...

Himàlaia vol dir “estança de les neus”. I aquest és el lloc que Paolo Cognetti va triar per acabar l’any del seu quarantè aniversari. Un viatge iniciàtic, doncs, per acomiadar-se de la joventut. L’escriptor...

Thomas Mann va publicar aquesta novel·la el 1901, quan tenia 25 anys. Però el geni i el talent que atresora ens continuen admirant molt més d’un segle després. No hi enfila les llargues disquisicions...

Quina esplèndida edició de la poesia de Carles Riba, aquesta que ens acaba de donar Jordi Malé! No és una edició crítica, però, a la pràctica, com si ho fos. A partir d’ara, els estudiosos de Riba s’hi...

Què és el que commou tant de David Copperfield, l’obra de Dickens publicada per entregues entre 1849 i 1850? Potser que, en mil pàgines, el protagonista i el seu cercle de coneixences se’ns arriben a fer...

És un privilegi que un dels grans especialistes internacionals en la poesia de Paul Celan sigui un ciutadà d’aquest país de països que amb prou feines ja només relliga la llengua. Arnau Pons està fent una...

Els darrers anys de la seva vida, l’eminent filòleg Joan Solà va dedicar diversos comentaris a la segona traducció ribiana de l’Odissea (1948-1953), que considerava un portent literari. En el discurs que va...

Aquest llibre aplega (gairebé) quaranta anys de poesia. El mateix autor n’ha fet la selecció dels poemes, tenint en compte tots els seus llibres publicats excepte els dos primers -un dels quals, De l’home...

Aquest opuscle tan lluminós, d’una tossuda vigència, està format per quatre cartes adreçades a un amic imaginari alemany que ha abraçat la causa del nazisme. Albert Camus les va escriure entre el juliol del...

Cal llegir més d’una vegada aquest llibre. Sembla que, d’un cop d’ull, en puguem abastar el significat, la intenció, però no és així. Per fer-se càrrec, posem per cas, de la tensió que hi ha de punta a...

En l’últim dels relats aplegats en aquest llibre magnífic, El camí dels esbarzers, d’una esclatant maduresa i, alhora, d’una radical frescor narrativa, un fotògraf interessat a retratar la mirada dels...

Els relats d’aquest llibre de Bertolt Brecht (1898-1956) sovint estan inspirats en figures històriques: Cèsar, Francis Bacon, Giordano Bruno, Sòcrates... El narrador, però, ens els presenta en algun moment...

“Em moro a sobre”, va confessar en un vers recent. La mort era una de les seves obsessions, d’ençà de L’home i el límit, el llibre amb què va guanyar el Carles Riba l’any 1963. I també ho era Déu, a qui...

Berta Piñán (Caño, Astúries, 1963), poeta en llengua asturiana, forma part de la segona generació del Surdimientu -un moviment de recuperació de l’asturià que va tenir lloc al Principat en el temps de la...

Agustí Vilamat, el protagonista de la novel·la de Joan-Lluís Lluís, neix a Solsona el 1916. Ja de ben petit demostra que té molt bon ull per a la llengua. Un ull, només: l’esquerre. L’altre, el dret, l’ha...

És ben curiosa i original, la cultura catalana! Petita com és -o mitjana, més aviat-, ha donat uns lingüistes d’una estatura excepcional. Antoni Maria Alcover, per exemple, que va tenir la pensada genial de...

Vet aquí el misteri de la poesia, que és el de la bellesa i la veritat artístiques: un dia cau a les teves mans l’obra d’una autora de qui no havies sentit parlar mai. La llegeixes traduïda al català...

La vocació poètica de Jordi Carrió (Barcelona, 1949) es manifesta tardanament, però ja ens ha donat uns quants títols remarcables. Els dies que vindran (2009) desenvolupava líricament aquest vers: “És la...

El professor i amic Joan Solà -el doctor Solà- sempre parlava amb una profunda admiració de la traducció de l’ Odissea homèrica firmada per Carles Riba. La considerava un model, una “meravella”. El seu...

Poc abans de festes, Jordi Nopca va publicar, en aquest mateix diari, una doble pàgina molt profitosa sobre relats nadalencs d’arreu del món, en què repassava deu clàssics del gènere. El paper em va fer...

Solsona té la plaça de Sant Joan, que va cantar Josep M. de Sagarra ( Record de Solsona ). Vilafranca també en té una, de plaça amb aquest nom -que honora l’austera capella gòtica dedicada al sant-, i té un...

En la segona edició del Rusc Festival de Poesia, al jardí del Museu de la Vida Rural, dijous al vespre, es va començar recordant Joan Vinyoli, el centenari del naixement del qual celebrem aquest any. De...

El llibre El griu (1978) conté -i és tota una curiositat i, fins a cert punt, també una raresa, en l’obra de Vinyoli- nou proses poètiques més un poema en francès. Parlo de curiositat i de raresa perquè...

Confesso que no hi ha gaires llibres de poesia que m’hagin fet somriure tant (i fins i tot riure), ni que m’hagin deixat, alhora, un regust tan agradable d’intel·ligència compositiva i de bona mà literària...

Permeteu que us recomani que, entre tanta ficció històrica i tanta novel·la psicològica i terrorífica, entre tant drama romàntic i tants llibres per aprimar-se o per ser avorridament feliç, us recomani que...