image-alt

JORDI LLAVINA

Un ciri ben alt per a la llum metafísica d’en Màrius

“Em moro a sobre”, va confessar en un vers recent. La mort era una de les seves obsessions, d’ençà de L’home i el límit, el llibre amb què va guanyar el Carles Riba l’any 1963. I també ho era Déu, a qui...

“Reivindico una tradició negada o falsejada”

Berta Piñán (Caño, Astúries, 1963), poeta en llengua asturiana, forma part de la segona generació del Surdimientu -un moviment de recuperació de l’asturià que va tenir lloc al Principat en el temps de la...

Història d’un heroi banal

Agustí Vilamat, el protagonista de la novel·la de Joan-Lluís Lluís, neix a Solsona el 1916. Ja de ben petit demostra que té molt bon ull per a la llengua. Un ull, només: l’esquerre. L’altre, el dret, l’ha...

L’obra mestra de Fabra

És ben curiosa i original, la cultura catalana! Petita com és -o mitjana, més aviat-, ha donat uns lingüistes d’una estatura excepcional. Antoni Maria Alcover, per exemple, que va tenir la pensada genial de...

La vera fe en la poesia

Vet aquí el misteri de la poesia, que és el de la bellesa i la veritat artístiques: un dia cau a les teves mans l’obra d’una autora de qui no havies sentit parlar mai. La llegeixes traduïda al català...

Tot comença a no ser

La vocació poètica de Jordi Carrió (Barcelona, 1949) es manifesta tardanament, però ja ens ha donat uns quants títols remarcables. Els dies que vindran (2009) desenvolupava líricament aquest vers: “És la...

El bell Petrarca de Desclot

El professor i amic Joan Solà -el doctor Solà- sempre parlava amb una profunda admiració de la traducció de l’ Odissea homèrica firmada per Carles Riba. La considerava un model, una “meravella”. El seu...

Versos per entrar bé en l’any nou

Poc abans de festes, Jordi Nopca va publicar, en aquest mateix diari, una doble pàgina molt profitosa sobre relats nadalencs d’arreu del món, en què repassava deu clàssics del gènere. El paper em va fer...

image-alt

La capital catalana del vi

Solsona té la plaça de Sant Joan, que va cantar Josep M. de Sagarra ( Record de Solsona ). Vilafranca també en té una, de plaça amb aquest nom -que honora l’austera capella gòtica dedicada al sant-, i té un...

image-alt

El segon Rusc homenatja Vinyoli i Màrius Torres

En la segona edició del Rusc Festival de Poesia, al jardí del Museu de la Vida Rural, dijous al vespre, es va començar recordant Joan Vinyoli, el centenari del naixement del qual celebrem aquest any. De...

L’antiautoretrat de Joan Vinyoli

El llibre El griu (1978) conté -i és tota una curiositat i, fins a cert punt, també una raresa, en l’obra de Vinyoli- nou proses poètiques més un poema en francès. Parlo de curiositat i de raresa perquè...

Gerard Vergés, serè i satíric

Confesso que no hi ha gaires llibres de poesia que m’hagin fet somriure tant (i fins i tot riure), ni que m’hagin deixat, alhora, un regust tan agradable d’intel·ligència compositiva i de bona mà literària...

image-alt

L’hora de llegir Vinyoli

Permeteu que us recomani que, entre tanta ficció històrica i tanta novel·la psicològica i terrorífica, entre tant drama romàntic i tants llibres per aprimar-se o per ser avorridament feliç, us recomani que...