Misc 24/11/2014

La socialització de la violència

i
Jordi Morquillas
3 min
La socialització de la violència

Violència de gènere, bullying, síndrome d’indefensió apresa, síndrome de l’emperador, violència infantil, xenofòbia, són alguns dels noms que donem actualment a les diferents formes de violència, un autèntic problema social que afecta totes les estructures de la societat: social, educativa, relacional, cultural, econòmica, esportiva, etc. Posar-li noms ja és un pas important. Identificar la violència ens pot ajudar a resoldre, desconnectar i inhibir els mecanismes que la suporten i mantenen.

Avui, per exemple, que és el Dia Internacional contra la Violència de Gènere, hem de recordar que la principal problemàtica amb què ens enfrontem és la invisibilitat de molts comportaments que inicialment poden ser petits micromasclismes encoberts o socialitzats culturalment i que poden evolucionar i finalitzar en l’acte de l’agressió màxima, amb resultat de mort.

Hem de coresponzabilitzar-nos des de la comunitat i la societat i desenvolupar els mecanismes i recursos per actuar des de la prevenció, ajudant les persones a individuar-se i desenvolupar-se des dels vessants educatius, socials i familiars, com a model integrador.

Fa molts anys Jean-Paul Sartre ja ens va avançar una de les possibles causes de la violència: “Desconfio de la incomunicabilitat; és la font de tota la violència”, va dir. Així doncs, la manca de comunicació és el camp adobat que pot generar comportaments violents. Per tant, aquests comportaments violents han de ser tractats des d’una perspectiva social i comunitària que serveixi per desactivar els mecanismes que l’alimenten, la mantenen i la fan esclatar. I és que precisament la comunitat, que és qui pateix el fenomen de la violència, pot esdevenir el múscul capaç de contenir-la o ajudar a reelaborar els comportaments socials i relacionals disruptius que han produït la violència. Cal, per tant, un esforç conjunt i coordinat de tots els actors que intervenen en el procés, com ara famílies, institucions, àmbits educatius, sanitaris, etc.

Els nous models socials, familiars i educatius generen canvis en les pautes relacionals entre els éssers humans a causa de la incorporació de nous de valors i dels seus significants. Fa un parell de dècades era més habitual trobar-se models familiars extensos, en els quals vivien en un mateix nucli familiar diverses generacions. El treball de la família extensa era el de socialitzar el comportament de l’infant, i la família i la comunitat actuaven com a elements reguladors i socialitzadors del desenvolupament infantil-juvenil. Abans la família, la comunitat, el treball i les creences religioses actuaven com a elements socials normalitzadors i hi havia poca intervenció de les administracions públiques. L’actualitat del nostre temps ha desbordat el paper de les nostres institucions i administracions com a reguladors socials.

El treball per evitar la socialització de la violència s’ha de fer des de tots els àmbits de desenvolupament de les persones, des de la seva infantesa i durant l’edat adulta. Això inclou l’accés a l’educació, una formació adient, la incorporació al món del treball, un entorn familiar i cultural saludable i en definitiva tots els condicionants que fan els éssers humans lliures i autònoms.

La violència masclista és una greu vulneració dels drets humans, que genera patiment i dolor, esbiaixa vides i afecta la llibertat i el desenvolupament de les dones. Actualment són nombrosos els recursos i professionals de què es disposen per poder intervenir quan té lloc una situació de violència contra les dones. Ara bé, hem de poder ampliar la nostra mirada i els nostres sentits per intervenir de forma proactiva, des de la prevenció i la detecció de les situacions de risc.

Les dades del primer trimestre del 2014 sobre violència masclista en l’àmbit de la parella recullen un total de 2.629 casos, amb 303 trencaments de condemna i un total de 1.250 detinguts (tres d’ells menors d’edat), segons dades de la Generalitat de Catalunya. Hem de continuar treballant per denunciar aquestes situacions i, així, poder actuar més eficaçment des de la coresponsabilitat de tots. El marc legal és protector de les llibertats de l’individu i, per tant, el seu garant en tota la seva extensió normativa i jurídica.

Ara bé, al marge de l’actuació de la justícia, tenim la responsabilitat com a societat, com a comunitat i com a individus de minimitzar el fenomen de la violència en qualsevol de les seves manifestacions.

Director del postgrau en violència familiar de la Fundació Pere Tarrés (Universitat Ramon Llull)

stats