És difícil negar que hi ha elements a millorar en el mapa de les administracions locals catalanes, tant en els municipis com, sobretot, en el món dels consells comarcals, diputacions i mancomunitats. No és per casualitat: és un mapa resultant del pes de la tradició, dels interessos dels partits, que hi han vist grans oportunitats per repartir càrrecs i exercir influència i, també, dels conflictes competencials entre el govern espanyol i el català. És un mapa que necessita una reforma integral, possiblement més ambiciosa del que la llei catalana pot fer, ara com ara. Fóra bo, però, que juntament amb el llenguatge de l'eficiència i la racionalització, hi hagués la voluntat de reforçar, i no afeblir, la democràcia local. Perquè en el context actual, de profunda crisi política, necessitem més, i no menys democràcia.
