09/10/2011

L'escenari que s'acosta

2 min

El PP ha canviat el posat de falangista d'Aznar pel to narcotitzant de registrador de la propietat que empra Rajoy. El candidat d'origen gallec s'aferra al tòpic i, vistes les enquestes, sembla decidit a no baixar de l'autobús fins al 20 de novembre. Només així es pot entendre que, quan falten sis setmanes per les eleccions, en la convenció del partit que l'havia de llançar cap a la Moncloa optés per pujar a l'escenari, mirar-se la concurrència, fer un somriure forçat i no dir res. Bé, per ser precisos, va omplir els vint minuts de tòpics i paraules buides mentre el públic, amb aquella estètica tan hispànica de cabells engominats, camises de colors pastel i braçalets amb la bandera espanyola, aplaudia confiada sense escoltar-se'l gaire. Tan poc se'l devien escoltar que fins i tot van respondre a la promesa de Rajoy de concòrdia i de governar per a tothom amb un inquietant " a por ellos, oé ".

En la retòrica d'un candidat que promet tornar a fer d'Espanya un país alegre [sic], d'oportunitats, feina i riquesa per a tothom hi ha qui s'entesta a veure-hi una dreta moderada i dialogant amb la qual es podrà parlar de tot. Però és pur voluntarisme, perquè darrere del perfil baix que manté Rajoy el projecte que s'hi entreveu no és gaire diferent del programa històric de l'aznarisme.

El final abrupte que tingué l'aznarisme el 2004, percebut per la dreta espanyola poc menys que com un cop d'estat, els ha immunitzat davant de qualsevol autocrítica. Per això, en matèria econòmica hi domina l'enyorança dels anys de la bombolla ("quan Espanya era una gran nació, entre les més avançades del món", deia Rajoy a Málaga). Podem deduir, doncs, que l'equip del PP s'ha cregut el seu propi relat, segons el qual el seu ascens al poder serà, per si sol, l'espurna que engegarà la recuperació econòmica com ho va ser el 1996. Ni rastre de reflexió crítica sobre la llavor del desastre econòmic que contenia el model de desenvolupament basat en l'especulació salvatge i el sobreendeutament.

Si el programa econòmic que esbossa el PP resulta poc tranquil·litzador, encara és més preocupant el seu programa nacional. Quan el PP arribe al poder i comence a passar la tisora al sector públic, haurà de recórrer a la vella estratègia de les cortines de fum per despistar el personal. I això passarà per excitar el nacionalisme espanyol, ja siga amb futilitats com la tauromàquia o amb coses més serioses com el projecte, ben definit des de la FAES, de recentralització i marxa enrere en el procés autonòmic. Aquesta és l'Espanya que s'acosta. A tota velocitat. A Catalunya podem seguir fent com si no ho veiéssim, i especulant amb la fantasia del pacte fiscal, però això no impedirà que el 21 de novembre ens despertem en aquesta Espanya, que arriba per quedar-se.

stats